Cercar en aquest blog

dimecres, 19 de juny de 2013

Kike del Olmo

 



Kike del Olmo és, a més amés de fill del famós comunicador radiofònic, Luis del Olmo, notable fotògraf vocacional i professional de la càmera des de 1996, format com a fotoperiodista arreu del món amb col.laboracions sistemàtiques en ràdio i premsa escrita com a corresponsal estranger de mirada sensible a la vida que dels altres s'intueix en les imatges que la identifiquen, amb les mínimes paraules que poden acabar de completar aquella informació visual, o despullades de grafismes lexicals, per obligar-nos a fer servir, quasi amb exclussivitat, la nostra mirada, com ell mateix exigeix quan mires les seves fotografies i un rastre professional fet més d'imatges que de paraules.



Ara, Kike del Olmo, s'aproxima a  la realitat menys tòpica de Barcelona, a través del llibre "Barcelona sin filtro" (Lunwerg, 2013), amb imatges fotogràfiques que captiven l'ànima i el batec d'una ciutat en el mateix procés constant de creixenment que experimenten els seus habitants, en fusió natural amb el seu cos urbà, d'arteries mil per on circula la sang que la converteix en autèntica entitat humana i real.



Tot i que les imatges d'en Kike són d'una evidència transparent, el llibre no oblida la paraula, ni la de Jesús Aguado, que el prologa, ni les de Lluís Permanyer, Joan Manuel Serrat, Loquillo, Víctor Amela, o Maruja Torres, que descriuen Barcelona segons vivències que, tot i partir de la mateixa realitat urbana, esdevenen cròniques particulars d'emocions diferents, amb sensacions d'una privacitat oculta que només la pròpia ciutat, en el seu texit epidèrmic, publicita als quatre vents i immortalitza, ara, en aquest llibre que les congela com a instantànies literàries tant significatives com les fotografies que, sense il.lustrar-les, exactament, les acompanyen en discurs paral.lel.


Kike del Olmo fotografia la Barcelona dels turístes d'arreu, de les manifestacions polítiques, dels esportistes no olímpics, de la gent que circula en bicicleta o que pren café, dels artistes de carrer, de les estàtues humanes, dels skaters, de les nòvies, dels nens, dels altres fotògrafs, dels edificis no oficials, de les solituts i de les plenituts urbanes, i del cel que les cobreix com a sostre natural d'aquest escenari vital que ofereix aquesta obra de teatre dels sentits que té Barcelona com a gran protagonista i fantàstic decorat, alhora, i  tots els seus habitants com a actors de luxe siguin, quins siguins els papers que, l'atzar, la voluntat o les circumstàncies, els han assignat.


"Barcelona sin filtro" et mostra la ciutat de Barcelona sense ornaments, sense tòpics, sense prejudicis, sense preguntes tendencioses, sense trampes, i sense obligacions, amb la llibertat que Kike del Olmo (autor també de "La casa donde se esconde el sol)  s'ha permès en aquest treball de fotoperiodisme urbà, i la que també anima les paraules dels diversos cronistes que han completat, lletra a lletra, aquesta visió sense filtre de Barcelona.





 























Cap comentari:

Publica un comentari