La Ribera del Faune

Joan Carles Roca Sans (Barcelona, 1946), l'any 1977 va canviar el seu perfil urbà de consultor d'empreses i d'estudiant de l'Escola de Belles Arts, pel de pintor del Baix Empordà, a la recerca d'una essencialitat natural que va creure trobar a l'inci del radical canvi existencialista, amb aquells primers resultats pictòrics de factura personal hereva de l'impressionisme, en la seva experiència directa del paisatge, de l'expressionisme, en la seva dimensió emocional, d'un cert cubisme, en la seva geometrització formal, i de la pintura antiga, en la seva execució tècnica.

Tot i la bellesa intrínseca del paisatge empordanès, l'artista, exigent i perfeccionista, va acabar vençut per una sensació de profund desencís, quan el seus ulls que cercaven una certa idealització del territori, tot i que fos en el seu estat mental més pur, descobrien l'autèntica realitat física d'un territori en decadència progressiva i evident banalització, tan extremada per a la seva sensibilitat que es va veure obligat a abandonar aquesta temàtica per centrar-se en la figura humana, tot i tornar, circumstancialment, a mirar la terra per explicar, per exemple, el caos regenerador de les fortes riuades de l'any 1994, en la sèrie "Miralls d'aigua".

Ara, però, sense abandonar el seu projecte Ermóupoli, com a ambiciosa radiografia de la Mediterrània, que fusiona art i literatura, tot incorporant les experiències directes dels seus viatges, entre mots i grafies, i nous procediments tècnics, entre el dibuix tradicional i la fotografia, amb lluminositat pròpia, Joan Carles Roca Sans sembla haver tornat a sentir la necessitat de recuperar el gest antic del particular pintor de paisatge que va ser, aptroximant-se, fisicament i mental, una vegada més, com ho va fer ara fa 30 anys, a la realitat que l'envolta, tot reflexionant, a la vegada, sobre el llarg camí fet d'investigador de la plàstica contemporània, per produïr, finalment, la sèrie La Ribera del Faune (El Baix Ter a finals de Primavera) que podràs contemplar fins al 15 d'agost a la "Galeria de Peratallada", com a resultat d'un treball de creació personal que conté tota la saviesa de concepte i execució que l'artista ha anat acumulant al llarg d'aquesta trajectòria, que ara connecta, curiosament, amb aspectes de la seva personalitat que semblaven ja oblidats en algun racó ocult de la seva ment.

 
Més enllà de la qualitat estètica dels seus quadres, destacable és també la tècnica que els fa possibles, conseqüencia directa de la voluntat de perdurabilitat que anima tot el treball de Joan Carles Roca Sans, un artista amant de la solidesa dels procediments clàssics, dels pigments naturals i de la mateixa filosofia dels mestres antics que, com ell torna a fer ara, intentaven trobar els paradisos perduts de les seves pròpies existències en la relativitat circumstancial dels móns que van habitar.

http://www.rocasans.com/artista.php