Cercar en aquest blog

dissabte, 6 de juliol del 2013

MACBA: La dreta, l'esquerra i els rics
















 L'Associació Cultural Populart de Capmany m'acaba de fer arribar el vídeo del documental "MACBA: La dreta, l'esquerra i els rics" (estrenat fa uns 15 dies al Cinema Maldà de BCN),de la sèrie SubHistòries que produeix la Societat U de Barcelona (SUB) amb la voluntat d'explorar les relacions entre l'art i el poder a Catalunya, tot intentant, també, descobrir i oferir-te les claus de qüestió sovint tan fosca, oculta, habitualment, per interessos particulars que semblen confirmar que l'art també viu escalvitzat pels poders econòmics, amb el vist i plau dels polítics que, en el seu cas, estableixen polítiques culturals, que més que afavorir el desenvolupament de la cultura autèntica, de perfils eterns, l'ofeguen, seguint el fil conductor que determina el poder temporal del diner, associat a una determinat concepte de prestigi social.



 http://youtu.be/r9OEcEXdtU8



El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) neix oficialment el 1987 com a reflex d’aquella dinàmica. Els interessos privats es van confondre amb els públics, segrestant el debat sobre allò comú. La sèrie d’entrevistes que presenta aquest documental vol copçar aquell procés, i donar claus d’interpretació sobre les actuals polítiques culturals.


El 1985 la Generalitat de Catalunya endega el Pacte Cultural, pel qual els polítics establiren que la cultura havia de ser el pont d’entesa entre esquerres i dretes. La cultura era destinada a administrar el discurs de la nova democràcia. Uns volien el relat del pais; els altres, el relat de la capital. La dreta somiava amb el mite de la societat civil; l’esquerra amb el mite del ciutadà. I totes dues van veure la burgesia com el símbol dels seus anhels, i de pas, la forma de superar els seus antagonismes.


Ara, si tens la paciència de visionar aquest documental "MACBA: La dreta, l'esquerra i els rics", de 90' de durada, podràs entendre alguna cosa més de l'engrenatge que fa funcionar aquesta poderosa maquinària cultural, tot escoltant el testimoni directe de molts dels seus protagonistes, com ara Oriol Bohigas, Manuel Borja-Villel, Xavier Bru de Sala, María Corral, Josep Miquel Garcia, Daniel Giralt-Miracle, Joan Guitart, Bartomeu Marí, Miquel Molins, José Montilla, Jordi Pujol, Josep Ramoneda, Joan Rigol, Leopoldo Rodés, Gemma Sendra, i Pep Subirós.


Agraeïxo a Populart el descobriment d'aquest documental, a la vegada que aprofito també, per comentar-te que  pots veure fins a l'11 d'agost la col.lectiva d'estiu a la Sala d'aquesta Associació Cultural Populart de Capmany.






Tot i que el documental, que he visionat encara superficialment, té un gran interès, seria bó que se'n fes una versió més reduïda que ens estalvies temps de visionat tot conservant l'essència del seu missatge.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada