Cercar en aquest blog

dimarts, 20 d’agost del 2013

August Puig a l'Espai Pahissa

L'Espai Pahissa de Palamós m'anuncia el seu nou projecte que combina música i pintura amb una primera manifestació en l'exposició d'obres de Lluís Roura i pintors de l'Empordà en connexió directa amb la sensibilitat del pianista i compositor Jordi de Vera, que interpretarà la seva música aquest dissabte, 24 d'agost, a les 6 de la tarda, en jornada de portes obertes que et permetrà contemplar, en bona sintonia, els quadres de l'exposició, amb la possibilitat d'adquirir-los amb descomptes especials fins a finals d'agost, mentre prens una bona copa de vi de pagès del MAS MOLLA de Calonge.


Em plau tenir una nova oportunitat de veure les obres de Lluís Roura, pintor a qui admiro i valoro des de fa molts anys, i amb qui he passat moments fantàstics a casa seva a l'Escala, mentre contemplavem els orígens grecs de la nostra cultura i la immensitat de la blavor mediterrània, de cel i de mar, que encara l'alimenta, en el present, tot estimulant , a la vegada, la seva sensibilitat artística com a model natural d'una pintura que sempre ha exaltat els trets del paisatge lluminós que habita i que el conté, amb connotacions espirituals que fan de la matèria pictòrica especial recurs emocional de perfils cromàtics d'un atractiu vitalisme il.luminat que l'humanitza a pinzellades mentals.


Tot i el paper principal que té el nom de Lluís Roura en aquesta exposició de l'Espai Pahissa, em prenc la llibertat, amb respecte també per a tots aquests altres pintors de l'Empordà que l'acompanyen i als qui bé conec, de destacar la presència de l'August Puig, tant pels seus valors pictòrics intrínsecs com per d'altres de més personals que em traslladen a la meva infantesa i adolescència quan, alié al meu futur de crític d'art i comunicador cultural, compartia treballs i jocs escolars, amb el seu fill, en Pau Puig, i veia, quan anava a casa seva a fer deures, la curiosa i sorprenent activitat d'aquell pare pintor a qui aleshores no entenia gaire i a qui, posteriorment, ja vaig entrevistar en més d'una ocasió, quan el gust per a la pintura ja m'acompanyava al costat d'una major comprensió de la manera particular de ser dels artistes viscerals i apassionats que, com l'August Puig, tenien aquell toc de bogeria que era, senzillament, genialitat i efervescència creativa.





L'August Puig (Barcelona, 1929-Monells, 1999), va rebre la primera herència creativa del seu pare que era professor d'art i deixeble de Joaquim Torres García, per dedicar-se plenament a la pintura a partir de l'any 1944, amb gust primer per a l'expressionisme, amb trets fauvistes i admiració picassiana, i explosió final, entre el surrealisme i l'abstracció informalista, que el van fer el pintor de perfils molt originals, personals i dificilment qualificables, que el món ha conegut, amb més presència internacional que local, i més admiració a fora que a dintre, possiblement per la seva pròpia decisió de marxar, becat a París, en etapa de formació, tot allunyant-se de l'estela del Dau al Set, per mirar, després, més cap a Alemanya i els països nòrdics que cap a l'anècdota mediterrània que, tot i la certa distància factural, no va deixar d'alimentar-lo, sempre, conceptualment, mentre l'habitava, amarat de la seva atmosfera, fins a la seva mort.


Tot i la seva aparent fredor , l'obra de l'August, com ell mateix, semblava mostrar la realitat tot just abans de la tragèdia, com a magma volcànic a punt d'esclatar en mil bocins gràcies a l'energia potencial que contenien les seves formes d'orgànica abstracció i generació gairebé espontània, tot i el complex procés de treball que li permetia aconseguir-les i la sensació que es tractava de realitats que existien, ja preestablertes, en la natura, per manifestar-se, magicament, per mitjà de la seva mà que les materialitzava sobre la tela o el paper amb ritmes vitals d'incontrolada cadència.



Casualment vaig conèixer, el dia de la inauguració de la meva exposició al Restaurant Mas Pi de Verges, el 19 de juliol passat, en Jordi Puig, nebot de l'August i també pintor, que ocuparà proximament els espais expositius d'aquest restaurant i el meu blog amb la reflexió corresponent per que coneguis un nou univers pictòric que jo encara no he descobert.


2 comentaris:

  1. Excel·lent aportació sobre els personatges principals de la exposició, Claudi. Molt satisfactori també l'analisi sobre JORDI DE VERA que ha creat la banda musical de l'espot de presentació amb moltai sensibilitat.
    Aquí podeu veure'l
    http://www.youtube.com/watch?v=-qEaFgiG080
    Jaume Pahissa

    ResponElimina
  2. Una aportació a l'obra de l'August Puig http://www.fempais.tv/?p=40930
    Jaume Pahissa

    ResponElimina