Cercar en aquest blog

dimecres, 21 d’agost del 2013

Guim Tió

Em vaig emportar una molt agradable sorpresa quan, mentre visitava la nostra exposició "Puchades 3" a Sant Pol de Mar, la Montserrat Tió, filla d'aquesta bella població del Maresme i amiga de tota la vida, em va comentar que el seu nebot, en Guim Tió, es dedicava a la pintura amb èxit esclatant tot i la seva joventut i tot i que jo no solament no en sabia res sinò que ni tan sols m'ho podia imaginar, perquè no habia tingut ultimament cap informació d'aquest xicot a qui havia conegut, vagament, quan es passejava, de petit, amb els seus pares pels carrers d'aquesta vila maresmenca que ara és també la meva, des de fa 36 anys.


Recordo, això si, que el seu pare, en Bado Tió, era un gran afeccionat a la fotografia, tot i que no s'hi dedicava professionalment, i ara, comprovo que en Guim parteix també de la fotografia per generar les seves imatges pictòriques, aprofitant també l'herència genètica dels avis materns, pintors, i d'un tiet que també s'hi dedicava, mentre compartien aquesta activitat plàstica donant classes a Llotja.


En Guim Tió (Barcelona, 1987) va entrar a la Facultat de Belles Arts sense tenir molt clar que s'hi volgués dedicar, però ara, amb la carrera acabada tot just l'any 2011, ja s'ha converit en un dels valors emergents amb un dels presents més brillants i molts futurs especatculars si continua acconseguint seduir sensibilitats de tanta gent d'arreu del món, com fa ara amb aquestes imatges que hibriden el llenguatge de la fotografia amb el de les ceres de colors, per transformar la sofisticada realitat del món glamourós de la moda en els rastres inconfusibles dels rostres d'un univers personal que posa el seu accent en ulls i llavis, per denunciar, amb humor i ironia, la fredor d'aquest món de la publicitat que fagocita, amb cruesa inaudita, les nostres emocions més naturals, definint els falsos models de comportament social que molts joves segueixen fanaticament i malaltissa.


Conscient que l'essència del pintor és la seva capacitat de deformar la realitat, en Guim Tió ataca amb cotó i aiguaràs els rostres de les models publicitàries, per acabar reconstruint-los, a tocs i taques de ceres de colors, en aquestes cares, entre tendres i patètiques, horroroses i belles, que poblen el seu món pictòric, convertides en icones inconfusibles de la seva personalitat.


Esperem, amb interès creixent, l'evolució d'en Guim Tió, mentre contemplem el resultat del treball actual d'un pintor que, tot i la gràcia del resultat final, viu amb especial intensitat tot el procés de treball que el possibilita.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada