Armand Escandell

Membre del grup "Art Pirineus", l'Armand Escandell, amb qui vaig compartir, entre molts altres artistes, la passada 6a Ruta de l'Art de Castelló d'Empúries, es manifesta ara en solitari, tot i que compti amb la col.laboració especial de Dionís Mutt, a la sala Abat Senjust de l'Ajuntament de Ripoll, on hi presenta, del divendres, 25 d'octubre (inauguració a les 19:30 h), al 10 de novembre, l'exposició "Vanitas", nom que identificava també l'obra que va mostrar, recentment, amb el seu col.lectiu, a la Cabanya del Castell de Montesquiu, amb els mateixos continguts conceptuals i processuals que justifiquen també les obres d'aquesta nova exposició.

Preocupats, sobretot a partir del segle XVII, per la transcendència espiritual del pas del temps, els homes, des d'aleshores, ara i pels segles dels segles, continuarem, com el mateix Armand, sensibles a una preocupació temporal contra la qual lluitem amb les armes que dominem, amb la voluntat de aconseguir una certa perdurabilitat més enllà de la nostra mort física, gracies a la vida eterna que ens poden donar les nostres obres, tangibles o intangibles, matèriques o conceptuals, si les sabem conservar fisicament o si trobem la manera de mantenir viu el seu record en la nostra memòria col.lectiva, enregistrades, saviament, en el disc dur de la nostra èssencia humana.

Aquesta preocupació impregna tota l'obra actual de l'Armand, que pren objectes de la vida quotidiana, alguns ja en desús o en clara situació de rebuig, per, congelant el seu procés degeneratiu, inserir-los en composicions pictòriques de ric cromatisme gestual, mentre reflexiona, tot pintant, sobre aquesta curiosa professió d'artista pintor que, s'immortalitzi o no, a través de la seva pròpia pintura, pinta per existir, sobretot, en un present que, inexorable, es fa futur segon a segon, i s'allunya, amb la mateixa immediatesa, del passat.

La demostració més clara d'aquesta preocupació pel pas del temps i el seu efecte en la consistència de la realitat, en espais, objectes i persones, ens l'ofereix l'Armand Escandell en l'obra "Vanitas", exposada ja a la Cabanya del Castell, on es confrontava la imatge fotogràfica d'una natura morta, de fruites i fruits, amb la seva pròpia composició real, per observar com, progressivament, l'aspecte dels pebrots, les albergínies, les cebes, els tomàquest, les llimones, o les maduixes, s'anava deteriorant, generant la vida d'altres organismes, mentre els seus morien, i mentre mantenien la seva frescor inicial, intocada, a la fotografia que representava el conjunt.

Entre la realitat i la seva representació, entre la pintura i la seva justificació, entre la vida i la mort, entre l'efímer i l'etern, el món pictòric de l'Armand Escandell exigeix, congelada per un instant, la teva mirada.