Cercar en aquest blog

dijous, 24 d’octubre de 2013

Degas y su modelo

 















Hilaire Germaine-Edgar de Gas, el dibuixant, pintor i escultor francès conegut com a Edgar Degas (París, 19 juliol 1934-27 setembre 1917) va ser un dels fundadors de l'impressionisme, tot i que el seu interès pels espais urbans il.luminats artificialment, i el seu interès pel dibuix, per formació acadèmica, més que pel color, el van anar allunyant progressivament de les directrius d'aquell grup de pintors, fonamentals, per al desenvolupament posterior de la història de l'art que magnificaven els espais oberts, la llum natural i la força expressiva d'una taca cromàtica que construïa la forma com abans ho havia fet el dibuix, com a base estructural de la composició general del quadre.


Degas, mestre indiscutible del pastel, circumstància tècnica que també l'allunyava dels impressionistes, amants fidels de l'oli, concentrava en les seves figures femenines, nues o en actituts laborals, domèstiques o professionals, des de les ballarines a les planxadores, o en les escenes de cavalls, un interès manifest per copsar el moviment, congelant-lo en plans de perfils gairebé cinematogràfics, amb estil personal hereu d'influències diverses, com ara la d'Ingres, la dels mestres del renaixement italià, la de l'art japonès, o la de les noves tendencies simbolistes.





No s'enten el món de Degas sense el món de les dones i, fonamentalment, sense el món d'aquelles que van servir de model de les seves composicions i que van haver de suportar les llargues sessions de treball d'un pintor que, els últims anys de la seva vida, aïllat del món, es va convertir en un home de caràcter difícil que les tractava amb menyspreu i vulgaritat, tot i que, al cap i a la fi, eren ells les qui suavitzaven el seu malhumor, convertint les seves bromes de malgust en divertides anècdotes, alhora que li servien per mantenir un cert contacte amb la vida que continuava existint més enllà del seu taller i d'un univers que ell mateix havia tancat convençut que un pintor no podia tenir vida personal.


Si t'interessa saber alguna cosa més d'aquesta relació d'Edgar Degas amb les seves models en aquests últims anys de la seva vida, pots llegir el llibre "Degas y su modelo", un dels últims títols de La Licorne, la col.lecció de narrativa francesa de Sd-edicions, escrit per Alice Michel, que va ser publicat, per primera vegada, i en dues entregues, l'any 1919, dos anys després de la mort de l'artista, i on l'Alice, personatge del qual no s'en sap gaire bé res, però que, pel coneixement de la situació descrita, havia d'haver viscut molt a prop dels fets que relata, amb més tendresa que duresa, fins al punt de poder ser realment Pauline, la model del pintor que protagonitza aquesta novel.la, com a síntesi de totes les altres models que van compartir la vida del pintor, tot decobrint-nos els seus perfils caracteriològics més desconeguts i ocults.


Ara, que el dibuix sembla haver perdut el seu antic prestigi pictòric, resulta altament plaent, per a tots aquells qui, com jo, l'estimem, com a vehicle bàsic per explicar, plasticament, la vida, tornar a contemplar l'obra de Degas, mentre entrem, voyeurs del passat, en la seva particular relació amb aquestes models que ara, en clau literària, ens expliquen les simpàtiques xafarderies dels últims anys d'aquell vellet d'entranyable caràcter infernal.



http://www.sdedicions.com/index.php




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada