Cercar en aquest blog

dissabte, 19 d’octubre de 2013

El romànic del MNAC

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) et convida a participar, gratuïtament, al cicle de conferències "Entre la terra i el cel: claus per a la cultura visual del romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya", el dia 23 d'octubre (Robert A. Maxwell, University of Pennsylvania: Dream and Visions in Romanesque Art), el dia 24 d'octubre (Manuel Castiñeiras, Universitat de Barcelona: "Serva que adornes del temple": estatus i funció de les arts pictòriques al romànic), el dia 6 de novembre (Jordi Camps, Museu Nacional d'Art de Catalunya: Les marededéus romàniques a Catalunya i els seus referents. De Ripoll a Montserrat), i el dia 7 de novembre (Michele Bacci, Universität Freiburg: Le Majestats, il Volto Santo e il Cristo di Beirut)


Les conferències d'aquests prestigiosos especialistes en art romànic es fan a les 18:30 h, i et permetran descobrir l'essència d'aquest fantàstic període de la història de l'art, tot oferin-te la possibilitat de revisar-lo d'acord amb les certeses i les noves perspectives sorgides de les recerques més recents , en un espai, la sala de Santa Maria de Taüll d'un Museu Nacional d'Art de Catalunya que ofereix un ventall especialment ampli i ric de lectures i interpretacions de la riquesa del romànic des de la nostra mirada contemporània.


Tot i que sembla que no hi hagi gaire cosa més a afegir al coneixement del romànic, un vessant  de l'univers artístic que, especialment a Catalunya, s'integra, de manera natural, al nostre paisatge físic i humà, sempre podem descobrir, gràcies a aquests epecialistes en la matèria, aspectes que s'ens escapen, que no considerem, o que els nous estudis transformen radicalment o subtil, com ara el paper de l'artista en aquell món, la significació de les visions de les pintures dels absis o els models i la funció de les imatges de culte.




Més enllà de les connexions religioses, són molts els artistes contemporanis, entre els quals, modestament, també m'hi incloc jo mateix, ara que pinto i dibuixo cada dia, que hem begut de les fonts del romànic, mimetitzant-nos, tot i que inconscientment, amb els perfils dels seus misteriosos pantocrators que, encara ara, són presents en l'essència de molts dels meus rostres dibuixats.

Sé que és una utopia, però, tot i la necessitat de conservar el nostre romànic en museus, com el MNAC, sempre he pensat que, si funcionessim d'una altra manera, no hi ha millor museu que les pròpies ermites, riques en arquitectura, en escultura, en pintura i en bellesa paisatgística, ja que, integrades en l'entorn natural, donen la dimensió exacta a una manifestació artística, però també religiosa i social, i, sobretot tan popular, com el romànic.

http://www.mnac.cat/index.jsp?lan=001




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada