Cercar en aquest blog

dimecres, 30 d’octubre de 2013

Jo, Claudius

 

Tot i que avui, 30 d'octubre, celebro el meu sant en connexió directa amb Sant Claudi de Lleó, soldat romà d'orígen hispanic mort martiritzat a Lleó durant les persecucions als cristians, sempre m'ha semblat més atractiu associar aquest particular nom que porto, des que vaig néixer, gràcies al meu padrí, el tio Claudio, metge, bon dibuixant, gran col.leccionista d'art i bon jugador d'escacs, amb el de l'emperador Claudius I que, curiosament va néixer l'1 d'agost de 10 a.C. a Lugdunum, la capital de la Gàl.lia, i actual ciutat francesa de Lyon (Lion), del mateix nom, en la seva traducció francesa, que el de la ciutat (Lleó) on, malauradament, va morir el màrtir Sant Claudi.

  
Establertes aquestes curioses històriques connexions nominals i mantenint-me, encara, en aquest territori linguístic, cal saber que a l'emperador Claudius se'l coneixia també com a Tiberi, Claudi, Cèsar, August , Germànic, o com a Tiberi, Claudi, Drus, Neró, Germànic, en una fantàstica diversitat de noms que jo havia aprofitat com a a separadors dels meus programes radiofònics quan, entre entrevista i entrevista, o al bell mig de la conversa, apareixien talls de veu trets, pels meus amables tècnics, de la sèrie "Jo, Claudi" produïda per la BBC l'any 1976 en adaptació televisiva del llibre de Robert Graves, amb aquesta successió de noms o amb frases divertides com ara "no es preocupi Claudi", abans d'una entrevista complicada, o "benvingut Claudi, tota la seva família i amics", en moments de presentació del programa o d'introducció d'algun dels convidats.


Tot i que haig de suportar, també, les connotacions negatives d'un nom que vol dir "coix", "mancat"o "dèbil" i que genera el verb "claudicar", encara que la claudicació pot comportar també grans dosis d'intel.ligència i de positivitat, el cert és que l'emperador Claudius va saber governar l'Imperi de manera intel.ligent, demostrant, tot i les seves mancances físiques, molt bon ull en qüestions tant civils com militars, i una gran capacitat intel.lectual per escriure sobre història i investigació erudita, tot i que cap dels seus llibres, entre els quals n'hi ha un que parla sobre el joc dels daus, no s'han conservat i es coneixen nomès per referències d'altres historiadors, de la mateixa manera que sabem també que va voler reformar l'alfabet llatí introduint tres noves lletres (lletres clàudies), dues de les quals havien de representar la u i la i consonàntiques, encara que, finalment, el projecte no va prosperar.


Nomenat emperador per la Guàrdia Pretoriana després de l'assassinat del seu nebot Calígula, va dirigir l'Imperi del 41 al 54 d.C, quan va morir suposadament enverinat amb bolets tòxics per la seva esposa i neboda, Agripina la Menor, amb qui s'havia casat després de manar executar la seva tercera esposa, Mesalina, que també havia dirigit una conspiració contra ell per assassinar-lo.


Que l'emperador Claudius i el màrtir Sant Claudi il.luminin avui aquest blog i part de la nostra vida eterna!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada