Cercar en aquest blog

dilluns, 14 d’octubre de 2013

Miquel Tàpies

Recent arribat de la 6a Ruta de l'Art de Castelló d'Empúries, amb la motxilla emocional farcida d'un bon nombre d'anècdotes personals i artístiques per anar-te explicant en aquet blog a partir d'avui mateix, em trobo amb la trista notícia de la mort d'en Miquel Tàpies, el fill petit de l'Antoni Tàpies, traspassat abans d'ahir, dissabte 12 d'octubre, als 52 anys, després d'una trajectòria professional intimament associada a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, de la qual en va ser gran impulsor, el primer director (1990-2010) i el president del seu Patronat (2008-2011), després de convertir-se, als 18 anys, en el conservador personal de l'arxiu del seu pare quan va decidir revisar i ordenar tota la seva documentació.


Recordo que el meu pare, quan jo era petit i feiem alguna de les nostres passejades dominicals per la Plaça Molina, m'havia dit, en més d'una ocasió, que aquell senyor que passava pel nostre costat, i a qui ell coneixia llunyanament, era el pintor Antoni Tàpies, i tot i que jo, aleshores, no sabia gaire cosesdel món de l'art, ja vaig entendre que es tractava d 'un personatge singular, com després vaig poder comprovar quan, ja implicat en el món de la comunicació cultural des de diversos mitjans de comunicació, vaig tenir l'honor de ser sempre molt ben rebut per l'Antoni, en espais expositius diversos, a casa seva i, posteriorment, a la seva Fundació, des de la seva inauguració i en moments diferents de la seva activitat, en una circumstància que em va permetre conèixer en Miquel, per mantenir, també amb ell, la mateixa relació amable i cordial que havia tingut amb el seu pare.




Recordo també haver trobat, per última vegada, en Miquel l'any passat, prop de l'estació de Fontana, del barri de Gràcia de Barcelona, poc temps després de la mort del seu pare, quan jo, ja reconvertit en artista i allunyat dels mitjans de comunicació, preparava alguna de les meves exposicions a l'espai Olokuti, i ell, allunyat també del primer pla de la Fundació Antoni Tàpies, treballava en els projectes musicals que sempre li havien interessat.


No puc  dir res més que em dol molt la seva inesperada mort, pel que representava Miquel Tàpies en el nostre context cultural i pel gran significat que havia tingut en la meva petita experiència de vida, entre els records familiars del passat i la meva pròpia realitat professional d'un present que ara també s'allunya progressivament.



2 comentaris: