Toni Catany

Malauradament haig de tornar a posposar el meu desig de parlar-te de la 6a Ruta de l'Art de Castelló d'Empúries perquè la, també inesperada, mort, als 71 anys, del fotògraf mallorquí Toni Catany m'obliga, amb el dolor de la seva pèrdua, i amb el trist plaer de retre-li el meu petit homenatge, a dedicar-li el blog d'avui, com li havia dedicat d'altres escrits amb motiu de les seves exposicions, o part del meu temps de ràdio en més d'una entrevista centrada en la seva obra i en una fructífera trajectòria vital que ara s'ha interromput definitivament per l'infart que va patir ahir, dilluns 14 d'octubre, quan es trobava al CAP de Perecamps del Raval, prop de casa seva, on hi havia anat preocupat per un dolor estrany al pit, que després va resultar fatal.

En Toni Catany (Llucmajor, 1942-Barcelona, 2013) va deixar els estudis de química, que havia començat a Barcelona l'any 1960, per la fotografia, tot començant un camí creatiu d'experimentació constant de les possibilitats expressives de la imatge fotògrafica en íntima comunicació amb la pintura antiga, a través dels seus temes clàssics, el nu, el paisatge, el retrat i la natura morta, amb perfils plenament contemporanis i senzilla dimensió quotidiana, per mostrar la seva particular sensibilitat en l'elecció dels objectes, en la seva distribució a l'espai, en la seva composició, i en un tractament lumínic que suggeria cálides realitats més que mostrar-les obertament.

Mestre de la inspiració mediterrània, en Toni Catany va arribar a convertir-se en un dels grans referents de la fotografia contemporània gràcies a una obra de gran tensió emocional i enorme bellesa que va agradar tant al gran públic com a les institucions oficials, que van premiar els seus valors amb diversos guardons, com ara el de Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres de França (1991), el Premio Nacional de Fotografia espanyol i el Premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (2001)

Malauradament, tot i els premis rebuts i el seu gran èxit professional i personal, en Toni no podrà veure realitzar el seu gran somni materialitzat en el centre internacional de fotografia, que havia de ser una realitat ben aviat a Llucmajor, la seva població nadíua, com a refugi personal i lloc de conservació de la memòria de tota la seva obra.

Més enllà de la breu ressenya de la seva vida i obra, vul, que aquest blog reflecteixi, subliminalment, les vivències que vam compartir, que, tot i ser en terreny professional, van ser sempre molt cordials, sinceres i emotives.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Catany_i_Jaume