Ara, que ja s'acosta el fred tardoral, vaig al bosc a buscar llenya per escalfar-me el cos, i trobo, ocultes per la vegetació, diverses restes arbòries que, en estat absolutament natural, o subtilment manipulades per mi mateix, m'escalfen l'esperit com a petites obres d'art que indulto immediatament, salvant-les del foc, per integrar-les, per dret natural, a la meva col.lecció particular d'objectes trobats, que fan que el meu àtic, obert al mar mediterrani, sembli un fragment d'un bosc encantat nòrdic, habitat per aquells petits èssers fantàstics que, entre d'altres coses, han demostrat, una vegada més, sense llapis ni paper, que són uns autèntics artistes amb qualitats tècniques i emocionals admirables.
Avui no puc posar cap enllaç final més que el que correspon al meu bosc encantat, que no és cap altre que el mateix que tens tu, més o menys, al teu costat, on hi trobaràs, si t'hi fixes una mica, rastres artístics similars als de la meva col.lecció privada, que avui he fet pública tot il.lustrant aquest nou blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada