Cercar en aquest blog

dimarts, 28 de gener del 2014

La Vuitena Porta del Laberint de la Mar



LA VUITENA PORTA


Com havia arribat al laberint? Arribaria a conèixer la bruixa? Realment tenia esperances? Què feia tota aquella gent dins del laberint? Què feia ell dins del laberint? Per què era ell l’únic que no coneixia la bruixa?
Amb els ulls tancats anava fent-se preguntes. Va sentir unes passes, va obrir els ulls i va veure un home que li faltava una mà:
Home: Vostè deu ser el llenyataire, oi?
Llenyataire: Sí..... Què ens coneixem?
Home: No ben bé..... però conec el seu gos.
Llenyataire: Doncs, ara el buscava: Què l’ha vist?
Home: L’he vist aquest matí..... M’ha dit que tornava amb vostè.
Llenyataire: Li ha dit això el meu gos?
Home: Sí..... Que no torna?
Llenyataire: Sí, de fet he vingut a buscar-lo..... El que m’ha estranyat és que li hagi dit..... És un gos..... i els gossos no parlen!


.....Això si que havia estat una galleda d’aigua freda!..... d’aigua gelada!!..... Ell ja sabia que els gossos no parlaven..... però havia parlat amb aquell gos: S’havia tornat boig?.....
Home: Sí, ja sé que els gossos no parlen..... però en aquest laberint tot és tan estrany.
Llenyataire: Quin laberint?
Home: Aquest laberint..... el laberint de la bruixa.
Llenyataire: Quina bruixa?
Es van mirar en silenci durant una estona. Allò sí que era una situació incòmoda.....
El silenci començava a ser insuportable..... aleshores, va bordar un gos:
Llenyataire: Mira’l!!
El gos arribà a on estaven els dos homes. Quan el llenyataire començà a acariciar-lo el gos no parlà.....
Van marxar..... però, abans de sortir, el gos es va girar i li va picar l’ullet..... l’home va forçar una mena de somriure.....


Què estava passant?..... El llenyataire afirmava que el gos no parlava..... però, si el gos no li havia parlat, com sabia ell que al llenyataire li faltava una mà?.....
Anava pensant quan un ou es va estavellar contra la porta número 3. La imatge de la clara i el rovell relliscant per la porta li van recordar un rellotge d’en Dalí: “La inspiració de Dalí havia estat un ou trencat?”.....
Un rellotge..... potser era l’hora de creuar la porta número 3!
En creuar el llindar de la porta número 3 es va trobar enmig d’un munt de bombolles de sabó..... al mirar cap a dalt va veure a un noi dins d’una bombolla, un noi que, des de dins de la seva bombolla, feia bombolles amb un bomboller.


En veure’l, el noi va dir:
Bombollaire: Se’t veu una mica abatut.
Home: La veritat és que em sento una mica aixafat.....
Bombollaire: Per la conversa que has tingut amb el llenyataire?
Home: Sí..... Com saps allò de la conversa?
Bombollaire: Tan és això!..... Què és exactament el que et fa estar tan aixafat?
Home: No ho sé.....
Bombollaire: Vols dir que no ho saps?
Home: Bé..... Suposo que és una mica tot plegat.....
Bombollaire: Tot plegat?
Home: Vull dir..... m’he tornat boig?
Bombollaire: Déu n’hi do!..... O sigui, que tu has anat fent, has anat buscant els mitjans (paraules, fets, accions, raonaments.....) per sortir de les diferents situacions, has conegut gent, has fet amics..... i, de bones a primeres, apareix algú que no veu les coses com tu i et planteges si estàs boig..... Déu n’hi do!! Allò que t’ha dit una sola persona fa tambalejar tot el teu món.....
Home: No sé..... És que, realment..... els gossos no parlen.
Bombollaire: Ah!, és això..... És que tu tampoc no tens massa clar si, realment, està passant allò que està passant, oi?
Home: Sí..... bé, no ho sé..... m’agrada..... però és estrany..... és tot tan nou, tan diferent.....
Bombollaire: Va home, tranquil. Abans que s’estavellés l’ou, en què pensaves?
Home: Que si el gos no parlava, com sabia jo que al llenyataire li faltava una mà?
Bombollaire: Exacte!
Home: Exacte, què?
Bombollaire: Que com ho sabies? Si no coneixies el llenyataire i el gos no t’ho podia haver dit, com ho sabies?
Home: Potser aquest és un d’aquells moments en què toca pensar en les paraules de la bruixa..... però en quines?
Bombollaire: Potser en aquelles que diuen: “La relació amb allò que trobes depèn de les teves vivències”.


L’home va pensar durant una estona..... finalment va dir:
Home: Em sembla que el tinc bastant clar..... encara que no sé si ho sabré explicar.
Bombollaire: Intenta-ho!
Home: A veure..... Suposo que la relació entre el gos i el llenyataire és una relació extra-laberint, vull dir, ells tenen, o han viscut, una relació d’home-gos (un home que parla i un gos que borda..... el llenyataire ni tan sols no sap que el gos abans era la seva mà)..... Però jo vaig conèixer el gos dins del laberint, és a dir, ens van conèixer després de la nit Sant Joan, després de la meva entrada al laberint (que encara no sé com es va produir)..... La realitat és que el gos i jo hem tingut vivències diferents a les del llenyataire i, per tant, la relació entre nosaltres és diferent a la relació entre ells..... No sé si m’has entès.....
Bombollaire: Això està força bé..... Si tu t’entens, ja està prou bé!
Home: Més o menys..... I, parlant d’una altra cosa: Què fas dins d’una bombolla?
Bombollaire: Jo no estic pas dins d’una bombolla!!
.....Una altra galleda d’aigua freda?
Bombollaire: Ei, ei!, tranquil..... no passa res..... Sóc jo el que està dins d’una bombolla o, al contrari, ets tu el que estàs fora de la bombolla?
Home: Va ser primer l’ou o la gallina?
Bombollaire: Potser Dalí sabia la resposta..... i potser la bruixa també.....


La bombolla, amb el bombollaire a dins, se’n va anar amunt..... L’home va tornar a la sala de les portes.
Va seure al terra amb les cames creuades i va mirar la porta número 7, la porta oberta.....


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada