LA
VUITENA PORTA
Com
havia arribat al laberint? Arribaria a conèixer la bruixa? Realment tenia
esperances? Què feia tota aquella gent dins del laberint? Què feia ell dins del
laberint? Per què era ell l’únic que no coneixia la bruixa?
Amb els ulls tancats anava
fent-se preguntes. Va sentir unes passes, va obrir els ulls i va veure un home
que li faltava una mà:
Home:
Vostè deu ser el llenyataire, oi?
Llenyataire:
Sí..... Què ens coneixem?
Home:
No ben bé..... però conec el seu gos.
Llenyataire:
Doncs, ara el buscava: Què l’ha vist?
Home:
L’he vist aquest matí..... M’ha dit que tornava amb vostè.
Llenyataire:
Li ha dit això el meu gos?
Home:
Sí..... Que no torna?
Llenyataire:
Sí, de fet he vingut a buscar-lo..... El que m’ha estranyat és que li hagi
dit..... És un gos..... i els gossos no parlen!
.....Això si que havia estat
una galleda d’aigua freda!..... d’aigua gelada!!..... Ell ja sabia que els
gossos no parlaven..... però havia parlat amb aquell gos: S’havia tornat
boig?.....
Home:
Sí, ja sé que els gossos no parlen..... però en aquest laberint tot és tan
estrany.
Llenyataire:
Quin laberint?
Home:
Aquest laberint..... el laberint de la bruixa.
Llenyataire:
Quina bruixa?
Es van mirar en silenci durant
una estona. Allò sí que era una situació incòmoda.....
El silenci començava a ser
insuportable..... aleshores, va bordar un gos:
Llenyataire:
Mira’l!!
El gos arribà a on estaven els
dos homes. Quan el llenyataire començà a acariciar-lo el gos no parlà.....
Van marxar..... però, abans de
sortir, el gos es va girar i li va picar l’ullet..... l’home va forçar una mena
de somriure.....
Què
estava passant?..... El llenyataire afirmava que el gos no parlava..... però,
si el gos no li havia parlat, com sabia ell que al llenyataire li faltava una
mà?.....
Anava pensant quan un ou es va
estavellar contra la porta número 3. La imatge de la clara i el rovell
relliscant per la porta li van recordar un rellotge d’en Dalí: “La inspiració de Dalí havia estat un ou
trencat?”.....
Un rellotge..... potser era
l’hora de creuar la porta número 3!
En creuar el llindar de la
porta número 3 es va trobar enmig d’un munt de bombolles de sabó..... al mirar
cap a dalt va veure a un noi dins d’una bombolla, un noi que, des de dins de la
seva bombolla, feia bombolles amb un bomboller.
En veure’l, el noi va dir:
Bombollaire:
Se’t veu una mica abatut.
Home:
La veritat és que em sento una mica aixafat.....
Bombollaire:
Per la conversa que has tingut amb el llenyataire?
Home:
Sí..... Com saps allò de la conversa?
Bombollaire:
Tan és això!..... Què és exactament el que et fa estar tan aixafat?
Home:
No ho sé.....
Bombollaire:
Vols dir que no ho saps?
Home:
Bé..... Suposo que és una mica tot plegat.....
Bombollaire:
Tot plegat?
Home:
Vull dir..... m’he tornat boig?
Bombollaire:
Déu n’hi do!..... O sigui, que tu has anat fent, has anat buscant els mitjans
(paraules, fets, accions, raonaments.....) per sortir de les diferents
situacions, has conegut gent, has fet amics..... i, de bones a primeres,
apareix algú que no veu les coses com tu i et planteges si estàs boig..... Déu
n’hi do!! Allò que t’ha dit una sola persona fa tambalejar tot el teu món.....
Home:
No sé..... És que, realment..... els gossos no parlen.
Bombollaire:
Ah!, és això..... És que tu tampoc no tens massa clar si, realment, està passant
allò que està passant, oi?
Home:
Sí..... bé, no ho sé..... m’agrada..... però és estrany..... és tot tan nou,
tan diferent.....
Bombollaire:
Va home, tranquil. Abans que s’estavellés l’ou, en què pensaves?
Home:
Que si el gos no parlava, com sabia jo que al llenyataire li faltava una mà?
Bombollaire:
Exacte!
Home:
Exacte, què?
Bombollaire:
Que com ho sabies? Si no coneixies el llenyataire i el gos no t’ho podia haver
dit, com ho sabies?
Home:
Potser aquest és un d’aquells moments en què toca pensar en les paraules de la
bruixa..... però en quines?
Bombollaire:
Potser en aquelles que diuen: “La relació amb allò que trobes depèn de les
teves vivències”.
L’home va pensar durant una
estona..... finalment va dir:
Home:
Em sembla que el tinc bastant clar..... encara que no sé si ho sabré explicar.
Bombollaire:
Intenta-ho!
Home:
A veure..... Suposo que la relació entre el gos i el llenyataire és una relació
extra-laberint, vull dir, ells tenen, o han viscut, una relació d’home-gos (un
home que parla i un gos que borda..... el llenyataire ni tan sols no sap que el
gos abans era la seva mà)..... Però jo vaig conèixer el gos dins del laberint,
és a dir, ens van conèixer després de la nit Sant Joan, després de la meva
entrada al laberint (que encara no sé com es va produir)..... La realitat és
que el gos i jo hem tingut vivències diferents a les del llenyataire i, per
tant, la relació entre nosaltres és diferent a la relació entre ells..... No sé
si m’has entès.....
Bombollaire:
Això està força bé..... Si tu t’entens, ja està prou bé!
Home:
Més o menys..... I, parlant d’una altra cosa: Què fas dins d’una bombolla?
Bombollaire:
Jo no estic pas dins d’una bombolla!!
.....Una altra galleda d’aigua
freda?
Bombollaire:
Ei, ei!, tranquil..... no passa res..... Sóc jo el que està dins d’una bombolla
o, al contrari, ets tu el que estàs fora de la bombolla?
Home:
Va ser primer l’ou o la gallina?
Bombollaire:
Potser Dalí sabia la resposta..... i potser la bruixa també.....
La bombolla, amb el
bombollaire a dins, se’n va anar amunt..... L’home va tornar a la sala de les
portes.
Va seure al terra amb les
cames creuades i va mirar la porta número 7, la porta oberta.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada