Cercar en aquest blog

dijous, 22 de maig del 2014

Guillem Cifré

 










Torno a casa després de passar 3 o 4 dies, una mica desconnectat del món, a Camprodon, i em trobo amb la trista notícia de la mort de Guillem Cifré (Barcelona, 1952-2014), un dels grans il.lustradors i historietistes catalans contemporanis que ens acaba de deixar als 62 anys, després d'una llarga malaltia, deixant, també, els seus personatges orfes del seu creador, i a nosaltres orfes, obviament, dels habituals perfils de les seves possibles noves aventures dibuixades, dels seus dibuixos particulars, i de la seva manera de filosofar sobre la vida, tot dibuixant-la.


Més enllà dels fets objectius que parlen de la seva excel.lència com a dibuixant i com a persona, em quedo, essencialment,  amb el record de la historieta personal que vam compartir quan, essent jo responsable de la secció "La revista" d'iCat fm, el vaig buscar perquè hi col.laborés, amb els seus dibuixos i il.lustracions, fent realitat el somni que perseguia aquesta emissora de donar visibilitat a la paraula, en un projecte que fusionava, en emissió paral.lela, la paraula radiofònica i la imatge internàutica, que, en aquest cas, es va traduïr en l'edició d'una revista radiofònica que tenia, com si fos impresa sobre paper, els seus acudits i les seves il.lustracions, fetes, com la paraula radiofònica, al dia i al servei de l'actualitat més rabiosa.

Recordo el seu caràcter, una mica retret i reservat, i aquella timidesa natural que tan admiro en les persones sobretot quan, al cap i a la fi, desapareix, magicament, per provocar resultats plàstics tan profunds, emocionants, i originals com els que identificaran sempre en Guillem Cifré i tot un univers dibuixat que no podrà morir mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada