Tot i que tinc la sensació que va ser tot just ahir quan la inauguravem, el cert és que ja han passat dos mesos des d'aquell dissabte, 17 de maig, quan la meva exposició "Friccions" va començar un recorregut, a l'Esglèsia Vella de Castellfollit de la Roca, que, oficialment, s'acabava dimarts passat, i que, practicament, tancarem demà, divendres, 18 de juliol, a la tarda, quan vagi a desmuntar-la per deixar l'espai lliure per a d'altres manifestacions artístiques d'altres creadors contemporanis, amb d'altres llenguatges, d'altres recorreguts vitals, i d'altres sensibilitats.
Agraeïxo, una vegada més, a Joan Puigdemont l'oportunitat que em va oferir d'exposar la meva obra en espai tan fantàstic, tot i l'esforç que vaig haver de fer, compensat amb escreix, per cobrir, correctament, les seves parets amb uns quaranta quadres, i els seus interiors amb una instal.lació de capses de cartró dibuixades, que contemplava també un gran arbre de la vida pintat sobre planxes de fullola, i els 7 llibres del coneixement, com a reflexió general sobre els nostres recorreguts vitals, des del bressol fins a la tomba, amb l'acumulació de les dosis necessàries de saviesa ètica i estètica que lleguem, naturalment, als nostres descendents per mantenir viu el batec essencial de la vida de la humanitat.
Ocupat en d'altres projectes creatius, reconec que, també per llunyania, no he tornat a veure les meves "Friccions" des d'aquell dia inaugural, de manera que, demà, quan ho torni a fer, ja serà per emportar-me-les, novament, a casa, sense saber, amb certesa, quina serà la seva vida futura, amb la seguretat, però, que hauran deixat un bon rastre del seu pas per l'Esglèsia Vella de Castellfollit de la Roca.
El meu agraïment principal a Joan Puigdemont, ara el faig també extensible a totes les altres persones que, amb més o menys intensitat, han fet possible que les meves "Friccions" s'hagin pogut veure, de manera tan lluïda, a Castellfollit de la Roca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada