Cercar en aquest blog

dimecres, 6 d’agost de 2014

Alberto Franco Díaz

Acabo d'arribar a Sant Pol després de viure, amb intensitat, l'inici oficial d'Olot Fotografia 2014, la Biennal de Fotografia que, en la seva XI edició, va començar el seu llarg recorregut púbic amb la inauguració, amb tempesta inclosa, de les exposicions que il.luminen l'Hospici d'Olot, divendres passat, seguida de les inauguracions successives al llarg del dissabte en diversos espais d'Olot i a l'Esglèsia Vella de Castellfollit de la Roca, i de la curiosa sessió fotogràfica de nu femení que vaig poder compartir diumenge al matí, com a simple voyeur, en espai tan particular com el de la Plaça de Toros d'Olot, que, tot i haver perdut la seva funció inicial, continua mantenit la seva passada atmosfera taurina i l'encant d'un edifici en clara decadència.



Obro avui, doncs, després de dos dies de relax muntanyenc a Camprodon, la sèrie de comentaris que aniré dedicant, amb més o menys formalitat, i amb cronologia lliure, a aquesta Biennal Olot Fotografia que t'ofereix, fins al 30 d'agost, la possibilitat d'impregnar-te de molta i bona fotografia creativa, com la que distingeix el treball del fotògraf Alberto Franco Díaz, que amb la seva sèrie de fotografies "El pueblo", que s'exposa als Claustres del Carme, va aconseguir el premi principal d'aquesta Biennal que contempla la possibilitat de fer una exposició individual l'any 2015 i un complement de 1.000 euros per contribuïr a la seva producció.

L'Alberto Franco Díaz, gadità de l'any 1977, que viu a la població de la província de Guadalajara Yunquera de Henares, i treballa a Madrid, s'acosta en aquesta sèrie "El pueblo" a la realitat lluminosa d'un poble de Jaén, que decideix recòrrer sense una idea prèvia més que la d'anar captant, en recorregut a peu gairebé circular, de 360º, des de l'entrada fins a la sortida, la realitat d'una arquitectura que explica, més que cap altra circumstància, l'essència dels seus habitants i la seva més profunda raó de ser.


L'existència actual de l'Alberto, a cavall entre una gran ciutat com Madrid, lloc de vida professional, i un poble petit com Yunquera de Henares, lloc de vida personal, més els records del seu orígen gadità, han ajudat a configurar el seu interès per reflexionar sobre la memòria i l'oblit, la ciutat i la natura, l'èxit i el fracàs, la ruïna i la fermesa, tot estudiant el perquè de l'aspecte actual d'una determinada realitat, per documentar-la, fotograficament, en una història que, més enllà de la seva veritat, s'estructura com una autèntica poètica dels sentiments.


http://www.olotfotografia.cat/biennal/cas/
http://www.albertofrancodiaz.com/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada