Cercar en aquest blog

dijous, 16 d’octubre del 2014

Albert Aparicio en exposició

dibuix claudi
L'Albert Aparicio (Barcelona, 1979) ja ho té tot a punt per ocupar el Mas Pi Art, l'espai d'exposicions plàstiques del restaurant Mas Pi de Verges, de l'1 de novembre al 15 de desembre, gràcies, com sempre, als criteris programàtics d'en Jordi Bofill, l'artista plàstic que, a més a més de dedicar-se a pintar, com ha fet sempre, gestiona aquest particular espai expositiu que existeix en íntim contacte amb l'excel.lent qualitat gastronòmica pròpia del restaurant que li dona nom.



D'acord amb les paraules que l'Imma Prieto li dedica, jo també puc dir-te que l'obra pictòrica de l'Albert, de classificació i qualificació complexa, obeeix a la seva necessitat innata, visceral i constant, d'experimentar amb els elements propis del llenguatge de la pintura amb la mateixa intensitat que indaga sobre el fet d'existir, mentre viu, a la recerca de l'essència de l'existència, entre la realitat profunda, fisicament i conceptual, de les arrels de les coses, i la superficie visible de la vida.




Com el poeta, que diu més del que escriu, els subtils personatges que pinta l'Albert, en el context atmosfèric que els envolta, expressen més que el que la seva pròpia consistència plàstica indica, connectant amb aquella realitat oculta que sembla donar consistència real a la més evident, en curiós equilibri entre el contrast emocional que anima tot aquest món estructural i la sensació d'harmonia que l'acompanya.


Diu també l'Imma que l'essència de l'obra de l'Albert Aparicio es troba molt relacionada amb el sentit de la frase que podem llegir en el mur del jardi de la Peggy Guggenheim de Venècia, que diu així: "Quan la forma desapareix, la seva arrel és eterna".


De manera que quan desapareix la forma, sorgeix la idea, i amb ella, en aquest cas, la clau fonamental de l'univers pintat de l'Albert Aparicio.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada