Cercar en aquest blog

dilluns, 13 d’octubre de 2014

Antonio Berni

dibuix claudi






En un dia com avui, 13 d'octubre, tot i que de 1981, moria, a Buenos Aires, el pintor, gravador i muralista argentí, d'orígens paterns italians, Antonio Berni, nascut a Rosario, Santa Fe, l'any 1905.


En Berni, en context cultural parisenc, admirador de l'obra de Magritte i de Giorgio de Chirico, va accepetar l'ideari surrealista, per concepte i forma plàstica, tot i que el va practicar de manera molt personal, allunyat de l'onirisme de Dalí, i de l'automatisme de Miró, com a vehicle idòni de transformació de la societat després de la Primera Guerra Mundial, i com a via ideal per oferir a la joventut nous horitzons vitals.


Sensible a la causa social del seu temps, Antonio Berni, de sinceres conviccions comunistes, veu i viu, ja a l'Argentina, la misèria que l'envolta, i la converteix en base plàstica d'un nou realisme social que evidencia, a la pràctica vital i pictòrica allò que el surrealisme només imaginava en actitut més estètica i conceptual que real i formal.


Dotat d'un bon sentit de l'humor, l'Antonio incorporarà, posteriorment, elements irònics al seu treball de constant crítica social, en contacte molt directe amb un context cultural nord-americà marcat, progressivament, per la força comunicativa de la imatge publicitària.


Antonio Berni creia que l'art era una forma d'amor i la resposta més fantàstica a la vida, tot i el risc que adquiria l'artista quan triava aquest camí d'expressió vivencial i no un altre de perfils més convencionals, amb finalitats més funcionals que les que han distingit sempre l'autèntica pràctica de l'art.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada