Cercar en aquest blog

dimarts, 6 de gener de 2015

El yo-yo

dibuix claudi



















En Diada de Reis Mags com la d'avui, just és que faci honor a les joguines, les protagonistes per excel.lència de jornada tan festiva, tot dedicant el meu blog al yo-yo, una de les joguines més antigues, amb el permís de pilotes i nines, que sembla que són tan velles com la vida mateixa.


És, però, el yo-yo, la joguina, amb història documentada, més antiga, tal i com es representa, graficament, a la Grècia Clàssica, al segle V aC, a la Xina Imperial, o a l'Índia ancestral, com a objecte juganer fet de fusta, metall o terracota.


No és, però, fins al 1928, quan el filipí Pedro Flores funda una fàbrica de yo-yos a Santa Bàrbara (Califòrnia), afegint detalls tècnics a una joguina que ja havia conegut de petit en el seu país d'orígen, i, sobretot, batejant-la amb el nom de "yo-yo", (vine-vine, en filipí), pel qual ja s'el coneixeria des d'aleshores i fins als nostres dies.

Pedro Flores

Avui, casualment, en reunió família de gent de més de 25 anys, hem practicat diversos jocs de sempre, com el hula hoop, el diàbolo, els plats xinesos, les pilotes de malabars, i les pales de platja ( a la terrassa de casa, a Sant Pol de Mar, sota un sol de ple agost), i, tot i que no en teniem cap a mà, hem parlat justament del yo-yo, tot recordant que havia tingut un moment de gran esplendor, quan jo era adolescent, i que ara ja no es practicava tant, tot i que continua sent joguina present en el món infantil, com les baldufes, més o menys.


El yo-yo, per moviments, dibuixos i colors, resulta ser una joguina altament hipnòtica, segurament més per aquell qui la contempla que per el qui hi juga directament.



















http://es.wikipedia.org/wiki/Yo-yo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada