Cercar en aquest blog

diumenge, 15 de febrer del 2015

Sergi Barnils s'exposa

dibuix claudi
A Canals Galeria d'Art de Sant Cugat del Vallès, s'inaugura, el 5 de març a les 19:30 h, l'exposició "Verger Celeste" de Sergi Barnils, artista de Sant Cugat, tot i que nascut a Bata-Guinea Equatorial- on hi residien aleshores els seus pares, l'any 1954.


La presentació de l'exposició la farà el crític d'art Daniel Giralt-Miracle, autor, també, del text del catàleg, que em plau transcriure integrament perquè descobreixis els trets fonamentals de la trajectòria vital i creativa d'en Barnils.



EL MÓN DE SERGI BARNILS

Cal agrair a Josep Canals que hagi decidit presentar a la seva galeria de Sant Cugat Sergi Barnils, un artista que, tot i haver creat amb formes i colors un món propi, que és especialment apreciat a Itàlia, Alemanya, Àustria i Bèlgica, aquí no és gaire conegut, tot i que se li han dedicat exposicions com la que va presentar el 2011 al Centre Cultural de Terrassa i se li han confiat treballs com la il·lustració del llibre Ocnos i el parat esglai de Salvador Espriu, editat el 2013 en ocasió de l’Any Espriu, per al qual va fer una rellevant aportació
gràfica.

No obstant això, aquesta exposició d’obres de petit format i peces ceràmiques ens permet comprovar de manera molt evident que el llenguatge iconogràfic i cromàtic de Barnils avui ja està ben codificat en uns gestos espontanis que dota de notes de color intenses. Arribar aquí, però, li ha suposat un procés llarg, que inicià seguint les petjades del paisatgisme cezannià i les pinzellades contundents de l’expressionisme, encara que a parti r dels anys noranta simplificà la càrrega simbòlica de la seva pintura per buscar unes formes essencials que primer tancà en “el castillo interior” de Teresa de Jesús i després, a poc a poc, anà expandint i convertint en unes grafies mínimes però molt pictogràfiques que anirien ocupant la superfície de la tela en què treballava.


A la seva manera, Barnils va viure una evolució semblant a la que van experimentar Mark Tobey quan després d’estudiar la cal·ligrafia oriental desenvolupà la seva white writing que acabaria envaint els seus quadres, alhora que controlaria l’energia desbordada de l’expressionisme abstracte; o Vassili Kandinski, que amb els grafismes que emprà a parti r dels anys trenta, va transformar els seus paisatges i figures humanes en composicions d’estructura geomètrica que omplien també tota la tela. De tota manera, per a mi, la vigoria cromàtica, la força gestual i les al·lusions còsmiques de les teles de Barnils tenen una indiscutible arrel mironiana.



Malgrat això, totes aquestes referències només són crosses per ajudar-nos a penetrar en aquesta grafia criptogràfica i alhora molt musical amb què s’expressa Sergi Barnils. El crític d’art italià Luca Beatrice, en un aprofundit estudi sobre la seva obra, apunta que les seves “escriptures” constitueixen una narració introspectiva sobre la condició humana que gira a l’entorn del misteri de la vida. Apreciació amb la qual coincideixo plenament, perquè empri el suport que empri (tela, paper, tauler, gravat, ceràmica) l’energia
gràfica i pictòrica de l’obra de Barnils és la mateixa, perquè no deixa de ser resultat d’una pulsió interior, física i psíquica, d’uns estats d’ànim, d’unes vivències intel·lectuals i espirituals, que fugen de tota retòrica per
transmetre’ns amb intensitat emotiva les seves experiències. I si llegiu atentament els títols de les peces que es presenten en aquesta mostra que Barnils ha denominat Verger celeste descobrireu que hi ressonen les paraules del llibre de l’Apocalipsi, de la mateixa manera que en les obres exposades hi trobareu les visions que s’hi descriuen de la nova Jerusalem i de tot allò que fa esment a un cel i una terra nova, fruit d’una percepció lluminosa i esperançada d’aquesta desitjada ciutat celeste.

Daniel Giralt-Miracle



En Sergi Barnils presenta aquesta exposició "Verger celeste", amb obra de petit format i ceràmiques, a Canals Galeria d'Art de Sant Cugat fins al 30 d'agost, però també serà, el març i l'abril, al Palazzo Zenobbio de Venècia, amb escultura, ceràmica i pintura, i el novembre a Marco Rossi Arte Contemporanea de Milà amb obra pictòrica.



















http://ca.wikipedia.org/wiki/Sergi_Barnils

http://www.canals-art.com/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada