Cercar en aquest blog

dilluns, 6 d’abril del 2015

El tancament sorprenent de la Fundació Godia

dibuixos claudi










Després de 17 anys d'activitat, programant exposicions sobre art i col·leccionisme, la Fundació Godia de Barcelona ha tancat definitivament. Des de fa dies les enormes portes de la seva seu al número 250 del carrer Diputació estaven tancades, però aquest mateix matí un comunicat de la fundació, a través d'una agència de comunicació, ha anunciat que la Fundació tancava per sempre.


Fa uns dies sentia a la ràdio, i confirmo ara en lectura periodística, la sorprenent notícia del tancament de la barcelonina Fundació Godia, i, avui la recordo tot llegint el correu que m'acaba d'enviar el crític i historiador de l'art Aleix Mataró, el contingut del qual transcric ara integrament perquè segur que t'ha d'interessar si, com jo, et preocupa la qüestió, i no tens gens clara la justificació de decisió tant dràstica.

Aleix Mataró

Benvolgut/-da


A través d’aquesta missiva general voldria manifestar un malestar meu, provocat  per l’anunci del tancament de la Fundació Godia. Tancament, pel que sembla, de la disposició pública del fons; i amb la teòrica voluntat de reorganitzar la funció de l’entitat des de posicions més secundàries. No crec que hi hagi gaires matisos: l’anunci difós per la premsa és dolent. Per mi és un fracàs. No em convenç el seu futur.  Com si hagués estat el naufragi d’un vaixell de la marina catalana. Tancar la seu de Garriga Nogués i replantejar els usos i missions és un pas endarrere ja que pel què sembla, també el futur de la integritat del fons està en joc. Al diari parlaven de la venda de la pintura dels pescadors de Sorolla. Evidentment poden fer el que creguin convenient, ja que és una fundació privada.  Però fins ara, més aviat anaven ampliant el fons. I sobretot, i en resum, personalment, els tenia per una institució molt seriosa i de prestigi. Oferien una col·lecció, potser modesta en quantitat, però de qualitat. Havien fet i organitzat exposicions de temes innovadors i punts de vista nous. Amb fons propis i prestats per altres  entitats, alguns cops prou extraordinaris.  Recordo els budes de metall o les peces ceràmiques de Puebla, etc. Suposo que no us ve de nou aquest recordatori. 

Per tant: crec que s’ha de fer alguna cosa. No sé on es va equivocar la cúpula de la direcció de la Fundació. Si el tancament té alguna cosa a veure amb uns usos poc clars del dines, etc. Però crec que és inacceptable que la solució sigui tancar l’accessibilitat de la fundació i la seva projecció a través de noves exposicions.  Potser volen fer el mateix, diferent. Però crec que ens cal –almenys a mi- una bona explicació i sentir alternatives, desprès de tantes reformes i inversions. A la nova seu fa molt poc que hi sòn!.  I que algú que pugui més que nosaltres, ens digui què s’hi pot fer: una  opa hostil, una  bombona d’oxigen,  una manifestació per la defensa  de la Cultura i les plataformes de les Arts (segur hi ha més "Godies"). Solucions n’hi ha d’haver. 

Us adreço aquesta carta. Si no us interessa l’elimineu. Però si no, mirem de que arribi a qui pugui moure fils importants. És possible que la Godia no sigui el millor museu i que els seus errors fossin importants. Però podríem llegir en clau “cultural”, el missatge del Papa Francesc per aquesta Quaresma passada: “de la indiferència a la misericòrdia”.

Gràcies per llegir aquestes línies. I us avanço l’agraïment si us sentiu motivats en compartir-la amb persones més influents. 


Atentament,

Aleix Mataró Garriga

Crític i historiador de l’art

Blogger d’Aleix Art i Crònica de Centelles

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada