El blog de Claudi Puchades: El nostre viatge

dissabte, 30 de juliol del 2016

El nostre viatge

dibuixos claudi

Falten un parell de setmanes per a la inauguració de l'exposició, que sota títol tant ampli com "El viatge", reunirà, al Centre Cultural i d'Esbarjo de Sant Pol de Mar, les obres de la meva filla Violeta, del meu germà Xavier, i les meves, totes "recent pintades", com qualsevol banc de passeig, tot i que, en aquest cas, per mostrar, senzillament, la nostra sensibilitat viatgera, allunyada de l'actitud passiva i purament contemplativa d'aquell qui pugui fer servir el banc del passeig, quan ja s'hagi assecat, per observar, qui sap! ...en el silenci de la distància, el fruit de la nostra imaginació creativa.

Fa tanta il.lusió programar activitats expositives, com la nostra, com certa mandra executar-les, quan comences a veure que la data inaugural, el 15 d'agost, s'aproxima a marxes forçades, i ni tu, ni els teus companys de viatge plàstic, hem fet gaire feina, ocupats, com sempre, amb les nostres coses habituals, que el temps passa inexorable per a tots, tot i la diferència d'edats, de situacions personals, d'aptituts i d'estils de vida.

Personalment tinc la tendència, malaltissa, de deixar la feina pràctica per a l'últim moment, entre d'altres coses perquè les presses d'última hora em resulten especialment estimulants, ja que fan que la imaginació i la mà funcionin amb la tensió necessària per provocar atractius accidents sobre la superfície pintable.

Que deixi l'execució pràctica de les obres per al final, no vol dir que no hi hagi pensat fins aleshores, ans al contràri!... ja que des del moment que vam decidir que el tema de la nostra exposició seria el viatge, fa un parell de mesos, no hi he deixat de pensar, obrint la meva ment viatgera als espais pictòrics que millor poguessin reflectir l'atmosfera particular d'allò que podem entendre com a "viatge".

No sé qué fan els meus companys de viatge expositiu, però jo, per ara, vaig dibuixant idees, movent-me entre la figuració étnica, l'abstracció geomètrica ancestral, i les espècies que, ultra els seus valors gastronòmics, han de demostrar, en el meu cas, les seves noves possibilitats com a aromàtics pigments pictòrics.

No viatjo gaire, però em moc molt, i el concepte del viatge , més filosòfic que real, sempre estimula el meus sentits, de la mateixa manera que, ara farà 5 anys, ho va aconeguir, amb realisme aclaparador, la meva estada al Ngorongoro tanzà, compartint, amb esplèndida cruesa, una realitat masai que vaig reflectir, posteriorment, en algunes exposicions, i que va canviar, subtilment, la meva manera d'entendre la vida fins aleshores.

De manera que, del 15 al 21 d'agost, la Violeta, en Xavier, i jo, serem al Centre Cultural i d'Esbarjo de Sant Pol de Mar, per mostra-vos, en exposició, allò que encara, a dia d'avui, no acabem de saber del nostre viatge pintat.