Cercar en aquest blog

dilluns, 25 de juliol de 2016

El sentit de l'Art

dibuixos claudi







És curiós observar com el sentit de l'art justifica les primeres manifestacions comunicatives dels infants i de la pròpia humanitat, per desaparèixer progressivament al llarg dels anys, en la pròpia evolució de l'individu i d'una societat que, fora d'aquells qui el comparteixen com a autors, promotors, gestors, o usufructuàris, oblida l'art sota la justificació que s'escapa de la comprensió de la majoria o que respon a necessitats particulars de dubtosa claredat.


El sentit de l'Art, fora de les operacions especulatives que l'acompanyen, és que no té sentit, sobretot quan es manifesta en tota la seva puresa, lluny del mercat comercial que ofega aquella naturalesa primigènia lligada a una ancestral necessitat de traduïr la raó de ser de la vida en un conjunt de línies, taques, colors, formes i textures, que, en dues, tres o múltiples dimensions, estimulen el nostre sentit més estètic de l'existència, alhora que pretenen explicar la vida segons la mirada particular dels artistes i de la nostra interpretació final, com a receptors naturals de les obres d'art.



L'Art perd el seu sentit quan es comercialitza, prostituïnt la seva autèntica raó de ser primera, connectada amb els estímuls emocioanals dels homes/dones-artistes que traduëixen, amb evidents automatismes intel.lectuals i clars resultats plàstics, l'autèntic sentir de la vida.


1 comentari:

  1. Certament, però suposso que parles de comercialitzar a nivells especulatiu dels que maneguen al su interés. Els artistes hem de fer "comerçiar" també per poder subsistir però no crec que per això l'art perdi la seva essencia. Moltes grans obres han sigut encarrècs que el artista ha fet amb tota la seva ánima oblidan-se dels diners fins a l'hora de cobrar. Miquel Àngel és un bon exemple

    ResponElimina