Perquè és de l'any 1951, el del meu naixement, perquè va d'un pintor americà immers en la bohèmia parisenca, perquè totes/ts sóm molt agradables i interessants, perquè és com una gran simfonia plàstica, perquè es mouen bé, perquè tot plegat es incomprensible, i perquè acaba bé...avui, m'ha agradat tornar a veure, a la tele, la pel.lícula "Un americà a París".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada