Cristina i René

dibuixos claudi

Vaig estudiar alguns cursos de filosofia com a matèries comunes en la meva posterior Llicenciatura Universitària en Història de l'Art, i, sempre, pràctica i reflexió artística al marge, m'ha agradat la filosofia, filosofar, i la història dels filòsofs que, amb les seves naturals diferències, m'han ajudat a entendre una mica més, o no, el món que em correspon i les històries del passat, com la que ahir em va ajudar a recordar la pel.lícula REINA CRISTINA (2015), on la Reina Cristina de Suècia (Malin Buska) mostrava, entre d'altres, el seu interès pel pensament, aleshores revolucionari, del gran filòsof francès, René Descartes, a qui, finalment, assessinaven amb arsènic per evitar, definitivament, que influís en la reina en el seu propòsit de convertir-se al catolicisme, cosa que va fer tot i aquella mort violenta del filòsof que a la Viquipèdia consta, encara, com a mort natural, provocada per una pneumònia, tot i els estudis de l'investigador alemany Eike Pies, que va publicar el llibre "El asesinato de Descartes: Documentos. Indicios. Pruebas", on s'explica els fets exactament igual com mostra una película que ja va tenir una primera versió l'any 1933, quan Greta Garbo la va protagonitzar sota el títol de LA REINA CRISTINA DE SUECIA.

El Dubte Metòdic, de René Descartes, al poder!!!

Cristina és recordada com una de les dones més educades de la seva època.^[2] Era aficionada als llibres, manuscrits, pintures i escultures. Amb el seu interès per la religió, la filosofia, les matemàtiques i l'alquímia, va atraure molts científics a Estocolm, amb ganes de convertir la ciutat en l'"Atenes del Nord". Era intel·ligent, voluble i canviant; va rebutjar el paper sexual d'una dona; així va causar un escàndol quan va decidir no casar-se,^[3] i el 1654, quan va abdicar del seu tron a favor del seu cosí Carles X de Suècia. Va canviar el seu nom de Cristina Augusta Wasa^[4] quan es va convertir al catolicisme romà, adoptant el nom Cristina Alexandra. 

A l'edat de 28 anys, Cristina, la Minerva del Nord, es va traslladar a Roma.^[5] El papa descriu Cristina com "una reina sense regne, una cristiana sense fe, i una dona sense vergonya".^[6] Malgrat tot això, es va convertir en una líder de la vida teatral i musical, i protegí molts artistes, compositors i músics barrocs.
Va ser convidada per cinc papes consecutius;^[7] fou un símbol de la Contrareforma, i és una de les poques dones enterrades a la basílica de Sant Pere. Pel seu estil de vida, vestimenta masculina i el comportament poc convencional, ha estat inclosa en incomptables novel·les, obres de teatre, òpera i cinema. En totes les biografies sobre Cristina, el seu gènere i la identitat cultural són molt importants.^[8]

 
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ren%C3%A9_Descartes
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cristina_de_Su%C3%A8cia
https://es.wikipedia.org/wiki/Queen_Christina_(pel%C3%ADcula_de_1933)