Com tants altres artistes, en Josep Novellas era un home d'una tan gran hipersensibilitat per totes les coses de la vida que resultava aparentment fràgil i esclau en la quotidianitat pràctica de l'existència, i fort i lliure en l'excepcionalitat de la seva pintura, quan sabia crear aquell univers plàstic ideal que l'allunyava de la lletjor de l'existència i el salvava de la desesperació intel.lectual.
Segurament la seva formació autodidàctica li va permetre treballar amb llibertat i sense fixacions metodològiques ni ideològiques, tècniques i temàtiques, creant un univers pictòric basat en la seva gràcia natural per la línia dibuixada, d'arrel clarament figurativa, i en la incorporació posterior d'elements manllevats de l'abstracció, a través dels quals els somnis d'en Josep trobaven sobre el paper o la tela, la seva manifestació més primigènia, entre la realitat i la fantasía, en espais pintats de forta càrrega simbòlica.
Al costat de Josep Novellas vaig estar moltes vegades al llarg de la seva vida i de la meva, i ara puc tornar a experimentar aquesta sensació, dos anys després de la seva mort, posant-me al costat de les seves pintures que s'exposen actualment a Mataró, tant a les Sales d'Exposicions de Can Palauet (fins al 26 de juny), com a l'Ateneu Caixa Laietana (fins al 29 de maig), en un projecte expositiu de reconeixement al pintor, coproduït i organitzat conjuntament per Caixa Laietana i l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Mataró.
Amb un dels instruments que tan bé pintava Josep Novellas, llenço avui al món, de paraula i sentiment, el meu cant d'homenatge sensible a aquest estimat creador mataroní de gran projecció internacional.
http://www.fundaciocaixalaietana.es/ateneu/index.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada