La Marie-Louise ho va tenir bé, perquè va començar a pintar des de molt petita, al costat del seu pare, un pintor retratista que li va donar les primeres lliçons tècniques i la seva pròpia herència artística genètica. Aviat la va haver de fer servir, perquè el pare va morir quan ella tenia 15 anys, i va ser ella, amb la venda dels bons retrats que ja feia, l'encarregada d'ajudar la mare i un germà més petit, per tirar endavant la casa i la vida de la família.
Des d'aleshores la Marie-Louise comença una carrera pictòrica d'èxit que la portarà a ingressar l'any 1783 a l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture que, després, li obriria les oportes de la Cort de França. En aquest context va pintar els retrats de molts membres de la noblesa francesa, fins arribar a ser convidada a pintar, a Versalles, el retrat de la mateixa reina Maria Antonieta que, complaguda pel resultat, li va encarregar més retrats d'ella, així com dels prínceps i de nombrosos nobles.
La Revolució de 1789 la va obligar a deixar el país i a viatjar per tot Europa, convertint-se en una retratista disputada entre l'aristocràcia i les nobles classes socials europees. La Marie-Louise va triomfar arreu a on va posar els peus i va ser objecte d'admiració i elogi per part de tots el que contemplaven la seva obra.
Desapareguts els efectes de la Revolució Francesa, la Marie-Louise va tornar a França a on va morir l'any 1842, per aconseguir, com diu el seu epitafi "Ici, enfin, je repose", descansar finalment. Doncs que descansi en pau, tot i que avui, l'hem tornat una mica a la vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada