Cercar en aquest blog

dissabte, 7 de maig de 2011

Friedrich, el romàntic

En un dia com avui, 7 de maig, però del 1840, moria a Dresde, Caspar David Friedrich, el pintor que millor va saber transmetre l'esperit de la pintura romàntica alemanya a través dels seus paisatges carregats de simbolismes religiosos, místics i polítics.



Frieddrich (Greifswald, 5 setembre 1774 - Dresde, 7 maig 1840) va aconseguir el seu primer èxit l'any 1805 quan va rebre un premi compartit gràcies als seus paisatges dibuixats amb tinta sèpia, tècnica que va treballar habitualment després d'una primera etapa de dibuix a la ploma amb tinta xinesa i aquarel.la. Paral.lelament treballaria també l'oli sobre tela i les diverses tècniques del retaule, fent servir sovint l'or a la manera dels pintors medievals.


Justament va ser l'any 1808 quan va fer una primera gran pintura a l'oli que va resultar força polèmica, tot i que també va obrir el camí de la pintura romàntica a Alemanya, a la vegada que serviria per donar a l'artista fama, éxit i benestar econòmic, perquè va aconseguir definir clarament la seva concepció del "paisatge sublim" (posteriorment molt imitada) donant a la realitat quotidiana la dignitat del desconegut, del simbòlic, del misteriós, del metafísic i del inaprensible.


A la seva obra hi ha elements constans que ajuden a entendre la particular manera de ser de Friedrich, com ara el color violeta, que parla de dol i melangia; la natura, que expressa sentiments religiosos i místics; el camí de la vida, associat als vaixells que s'acosten al port (èxit o mort); la base, com a gran roca símbol de la fe imperturbable i ferma; la neu, que precedeix el naixement de la natura i parla també de la resurrecció cristiana; i els avets, perennes i resistens, i símbols també de l'esperança cristiana.


Al marge dels seus paisatges, muntanyencs o marins, Friedrich també va pintar figures humanes, normalment d'esquena a l'espectador i ben centrades en la composició, per obligar-nos a prescindir de l'intent de reconeixement de la personalitat del retratat, centrant-nos sobretot en la fusió amb el "tot còsmic" que la figura genera en el context pintat.


L'obra de Friedrich també s'ha d'entendre en clau d'al.legoria de la situació política que va viure, quan manifesta el seu sentiment anti-napoleonic, primer, i el seu desencís per la posterior restauració, després, sempre en un context fosc que sovint manifesta l'esperit romàntic de l'artista a través de cementiris, ruïnes gòtiques o esglèsies, en ambients gèlids i ombrívols.



Tot i aquests components més mentals que físics, Friedrich, va partir sempre dels paisatges reals de la seva terra nadiua, i en aquest punt entre la realitat objectiva i la subjectiva, cal situar exactament la força d'aquesta pintura que avui envaeix també el meu blog.

http://es.wikipedia.org/wiki/Caspar_David_Friedrich

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada