Cercar en aquest blog

dissabte, 21 de maig de 2011

Henri Rousseau, el Duaner

Quan el pintor Henri Julien Fèlix Rousseau, més conegut per Henri Rousseau, o encara més pel sobrenom de Duaner Rousseau, va morir d'una gangrena a París el 2 de setembre de 1910, només 7 persones van anar al seu enterrament, entre les quals, el també pintor Paul Signac, president de la Societat dels Independents, gràcies a la qual el Duaner va poder exposar els seus quadres en diverses ocasions al llarg de la seva tardana vida pictòrica de formació autodidàctica.

  
Henri Rousseau havia nascut a Laval el 21 de maig de 1844 en el sí d'una família amb tant pocs recursos econòmics com els que després tindria l'Henri sobretot a partir de l'any 1893, quan va decidir dedicar-se plenament a la pintura, abandonant la seva feina de funcionari de dunaes.


L'any 1869 s'havia casat amb Clémence Boitard amb qui va tenir 7 fills, mentre alternava la seva feina de duaner amb aquella tardana passió per l'art que li va permetre exposar diverses vegades al Saló dels Inependents, alhora que augmentaven els seus problemes de diners, accentuats per la mort de Clémence l'any 1888, i per una poc productiva dedicació a l'art que el va obligar a donar classes de violí i a escriure obres de teatre.


L'any 1891 va exposar el quadre titulat "Surpris!" que va ser el primer d'una llarga sèrie de pintures amb la jungla com a rerafons principal i element essencial de tot un món de fantàstica imaginació que Rousseau, que mai no havia viatjat a cap país llunyà, va crear a partir de la contemplació de la realitat dels jardins de París, de fotografies i d'il.lustracions de revistes.


 
Entre una cosa i l'altre, el Duaner Rousseau va anar aconseguint el reconeixement i la simpatia de pintors avantguardistes com ara Derain i Matisse, i l'amistat de potents personatges com ara Robert Delaunay, Guillaume Apollinaire o Pablo Picasso. Tot i així els seus problemes econòmics no s'acabaven mai, motiu pel qual, organitzava sovint vetllades a casa seva amb la participacio d'artistes, poetes, i periodistes. Picasso, sensible a la seva situació, li va organitzar també un banquet per ajudar-lo.


Tot i la seva formació autodidàctica, el seu interès tardà per l'art, i aquests problemes de diners, el Duaner Rousseau va aconseguir convertir-se finalment en un dels més grans pintors francesos com a gran representant de l'art naïf, i més enllà d'aquesta classificació estricta, restrictiva i sovint, pejorativa, fins al punt que, si hagués mort amb la fama que no va conèixer en vida, el seu enterrament hauria estat multitudinari. La teva pintura, Duaner, no descansarà mai en pau i viurà sempre entre nosaltres!

http://ca.wikipedia.org/wiki/Henri_Rousseau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada