Cercar en aquest blog

diumenge, 15 de maig de 2011

Realisme melangiós

Just és que avui, 15 de maig de 2011, recordi en el meu blog, com faig altres vegades amb tants altres artistes, el pintor Edward Hopper, perquè, aquest fantàstic, misteriós i melangiós, pintor realista nord-americà, va morir en un dia com avui, però de l'any 1967, després de deixar-nos magnífiques composicions que parlen de la solitud de la vida nord-americana contemporània, tant en les grans ciutats com en la seva dimensió més rural.


Hopper va fer el necessari viatge a Europa per absorbir la sava dels nous corrents d'avantguarda, però, curiosament, no es va interessar gens per la línia cubista que s'imposava aleshores, sinò que es va sentir fortament atret per l'idealisme dels pintors realistes, com bé demostren les seves primeres obres.


Després va anar polint el seu estil fins a definir, amb encertat tractament de la llum contrastada entre interiors i exteriors, la seva commovedora visió d'una vida nord-americana feta d'espais urbans i rurals, poblats per èssers solitaris que passen el temps incert en companyia, només física, d'altres èssers similars.


Hopper, que va alternar al llarg de la seva vida, pintura i publicitat, va saber crear atmosferes de fosques tonalitats i subtil il.luminació, per envoltar de misteri i melangia aquests personatges condemnats a la més essencial solitud, d'acord amb un guió de vida que mirava més, filosoficament, la foscor de la nit que la claror del dia.



Tot i aquesta foscor desencisadora de Hopper, la seva pintura brilla amb llum pròpia en el panorama de l'art de tots els temps, i ara i aquí, en el blog que estàs llegint en aquests moments. Espero que comparteixis com jo, en la solitud necessària, el plaer de la contemplació d'obra tan particular.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Edward_Hopper

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada