Cercar en aquest blog

dilluns, 6 de juny de 2011

Desaparició de Jordi Isern

Desaparèixer és el que voldria fer jo ara que acabo de saber que, per un esclat de intuició mal entesa i poc comprobada, vaig mal interpretar el títol "d s p r c ó" de l'exposició de Jordi Isern a Can Framis, com a forma retallada de la paraula "desesperació", quan en realitat, com m'acaba de comentar el mateix Isern, es tracta de la forma retallada de la paraula "desaparició", com a títol d'una primera exposició que va perdent lletres a cadascun dels punts on es mostra, d'acord a un camí itinerant que passa ara per Can Framis, com a "d s p r c ó", per convertir-se en "d s p r" en el seu pròxim pas per Sant Joan de les Abadesses, per acabar desapareixent a Perpinyà, com a punt final d'aquest recorregut expositiu.


Culpo també la meva mala interpretació al fet que la paraula "desesperació" em semblava poder traduïr, millor que cap altra, el sentiment que animava Jordi Isern a pintar com pinta, tot i que, ara que sé la veritat, també veig connexions emocionals, alhora que formals, entre la nova paraula "desaparició" i la seva habitual  manera de treballar. 




Si fa uns dies vaig dir que deixava la "d s p r c ó" per en Jordi i que jo em quedava amb l"e e s e a i" (les lletres que mancaven a "desesperació"), ara dic que torno a deixar la "d s p r c ó" per en Jordi Isern i que jo em quedo amb la meva "e a a i i" (les lletres que manquen a "desaparició") i desapareixo desesperat fins al pròxim blog!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada