Joguines

Llegeixo avui a "El Periódico de Catalunya" una noticia referent als greus accidents que han causat fins ara uns petits xiulets que, tot i no haver passat cap control de qualitat, es comercialitzen en dues versions: com a simple tubet de plàstic que ha d'introduïr-se a la boca perquè soni com cal, o com a  làmina de làtex amb dos elements concaus folrats amb paper amb imatges de dibuixos animats. 

Sorprés i dolgut encara per aquesta mala noticia, incomprensible en el context d'una societat hipercontroladora i ultrasegura com la nostra, rebo, com a compensació, la bona noticia que el Museu del Joguet de Cataluya/Figueres (que l'any que ve farà ja 30 anys!) acaba de rebre una pilota de rugbi (usada, naturalment) de la USAP (Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà) que enriqueix una mica més el ja considerable fons de joguines esportives d'aquest museu.

 

Oblido els perillosos xiulets i entro de ple en el terreny de joc del rugbi, per saber, entre altres coses, que la USAP  és el nom d'un equip francès de rugbi, fundat l'any 1902, que juga a Perpinyà, la comarca dels Pirineus Orientals que manté viva la seva essència catalana, com bé demostren els colors de la seva samarreta i del seu escut i el contingut del seu himne oficiós, que va compondre el cantautor nord-català  Jordi Barre (mort malauradament aquest passat febrer) amb el títol de "Els hi fotrem" i continguts tan evidents com els d'aquests versos:

Tot un poble d'una sola veu

Cridarà ben fort ollada

Aixecant ben alt la seva bandera

Per la glòria catalana.

Descobreixo també que el rugbi es va crear a principis del XIX com a escisió del futbol, tot transformant la seva habilitat en força, i el seu joc deslleial en joc net, per donar sentit finalment a una antiga dita britànica que afirmava que el futbol és un joc de cavallers jugat per vilans, i el rugbi, un joc de vilans jugat per cavallers.

Veig també que, tot i l'aparent brutalitat del rugbi i de l'evident aspecte dur i salvatge dels seus practicants, estem parlant d'un esport molt noble que no genera gairebé cap queixa arbitral, fomentant sempre el joc net i la sociabilitat, tant entre els jugadors propis, com entre propis i contraris, com entre tots ells i arbitres, i el públic en general, que, després dels partits es reuneixen plegats, en un anomenat tercer temps, per parlar amistosament dels incidents més destacables de l'espectacle esportiu viscut.

Mentre el Museu del Joguet de Catalunya/Figueres posa una pilota de rugbi a la seva vida, jo poso el rugbi sencer a la meva!

http://www.mjc.cat/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3_Esportiva_Arlequins_de_Perpiny%C3%A0