Cercar en aquest blog

dilluns, 6 de juny del 2011

Tramuntanart 2011

Felicito en Carles Bros i tot l'equip que ha fet possible aquesta segona edició del Tramuntanart, que ahir va omplir el Port de la Selva amb múltiples, formes, colors, conceptes i materials, que els més de 80 artistes participants, vam triar per fer les nostres obres, amb el vent com a element referencial comú, d'acord amb la nostra sensibilitat i amb tot allò que el vent ens podia arribar a suggerir en relació amb la terra, el mar i el cel, i els homes.



Resulta especialment atractiu comprovar fins a quin punt, tot i tenir només el vent com a motiu principal, la imaginació de cadascun de nosaltres ha permés traduïrlo formalment en obres d'art tan diverses i particulars, que han arribat a crear un catàleg vastíssim de possibilitats plàstiques expressives a partir d'un element immaterial i tan intangible com el vent.




Com en altres ocasions, la Tess Muela, que també hi participava, va fer, amablement com sempre, fotos d'obres diverses, entre les quals, ocupen un lloc important les que mostren la meva obra "La Sirena dels vuit vents al buit", una peça formada per una base quadrada de fullola pintada amb la "Rosa dels Vents" i els vuit vents envasats al buit en vuit ampolles de vidre, ubicades en cadascun dels vertexs corresponents de la rosa, amb informació escrita sobre les característiques tècniques de cada vent i els seus graus (com si fossin una beguda alcohòlica), tot rematat amb un penell metàl.lic de planxes fixes de coure, llautó i ferro, que representaven un núvol, el sol, la lluna, el mar i la sirena (mòbil) que donava títol a l'obra.




La meva filla Violeta, que també hi va participar amb una peça que representava una noia amb els cabells al vent, ubicada en un dels arbres del recorregut expositiu, també va tenir l'amabilitat de fer un parell de fotos de la meva sirena, que també il.lustren aquest blog.



Tot i que l'amenaça de pluja va ser constant al llarg de tota la jornada, el temps ens va respectar, fins i tot el sol va lluïr a estones, i el vent va tenir la força necessària per donar al Tramuntanart 2011 la dinàmica que li corresponia i la que li ha de correspondre, si tot bufa com ha de bufar, en edicions futures que espero poder compartir si m'ho permeten tornant-me a convidar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada