Tafanejant per internet, entre les pàgines de les efemèrides del dia, com faig en moltes altres ocasions a la recerca de material inèdit, o no, per al meu blog, topo amb el nom de Hans Gude, pintor noruec mort justament en un 17 d'agost, com avui, però de l'any 1903. L'home que avui ha de donar sentit al meu petit article.
Resulta que Hans Gude, nascut a Cristiania, el 13 de març de 1825, va ser un nen prodigi que després, instal.lat ja a Alemanya, es va convertir en un dels màxims representants del nacionalisme romàntic del seu país d'origen, per la seva capacitat de captar, a subtils cops de pinzell, amb tons certament fantàstics i idealitzats, el paisatge noruec, primer a tocar de les seves muntanyes, i després, arran de costa i prop del mar.
Hans Gude aprofitava sempre els fantàstics efectes de núvols i albades, per aconseguir les llums i ombres necessàries per magnificar les merevelles ideals del potent paisatge noruec, aliè a la presència de l'home, que, quan aparexia ho feia sempre com a petita referència testimonial.
Gude va ser un pintor estimat i valorat en el seu temps, i va rebre grans honors al llarg de la seva vida i, també, en el moment exacte de la seva mort, l'any 1903, quan va ser el primer gran personatge enterrat en el bosc dels homes il.lustres, en el Cementiri del Salvador de Cristiania.
Cal reconèixer també a Hans Gude, el seu important paper de preceptor i inspirador de tota una generació de pintors, en la creació dels fonaments de la que seria l'època daurada de la pintura noruega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada