De Queralbs a Núria

L'atzar ha fet que tingui, aquests dies, la possibilitat de recuperar els vells camins que ja fa uns quants anys em van permetre conèixer els entorns naturals de Ribes de Freser, en sortides a peu, per exemple, de Queralbs a Núria, com la que acabo de fer ara mateix, amb la satisfacció de l'esforç físic realitzat, al costat de les habituals reflexions filosòfiques que, sobre la marxa, van sorgint espontaniament.

Són tantes que no caben en un sol blog, de manera que el d'avui es limita a convertir-se en un cant de lloança a tots aquells treballadors que, al llarg del temps, han dissenyat aquests camins que avui he tornat a recòrrer, gràcies, justament, a una gràcia natural que ha facilitat el meu esforç en relació íntima amb el fantàstic entorn natural que, en un dia com avui, Santa Núria (del tot casual!), sembla que encara ha augmentat més els seus encants.