http://laemociondelarte.
Recorda també en Guillermo, i m'emociona també especialment, les paraules que vaig tenir el plaer d'escriure per al pròleg del llibre "El pintor Oriol Martí", quan jo afirmava, entre moltes altres coses, que l'Oriol era un representant particular d'un especimen humà en vies d'extinció, per la passió bohèmia que sempre va demostrar per l'art, tot i les enormes dificultats, de tota mena, que va haver de patir al llarg de la seva vida, d'acord amb una lliure voluntat de "ser artista" que també li va donar grans satisfaccions, moltes d'elles a partir de les impressions viscudes en el seu estimat Sant Pol de Mar, la bellesa del qual va saber reflectir en moltes de les seves pintures.
L'Oriol va fer allò que jo també podria haver fet fa molts anys i que no vaig ser capaç de fer, fugint d'un determinat compromís vital amb l'art, possiblement per por a l'incertesa i a la inseguretat que el món dels llapis i dels pinzells, comportava, tot i que, també em sento satisfet d'haver triat el camí de comunicador cultural, en ràdio i televisió, que ha marcat tota la meva vida professional, com també em plau mantenir encara una certa tensió com a artista plàstic, tot i que sigui de manera més suau i en situació d'emergència constant.
Gràcies Claudi, com sempre les teves paraules explican amb claretat i sentiment els fets dels artistes i a més a més aquesta vegada conexies molt bé a l'artista.
ResponElimina... les seves pincellades sutidas de la seva ànima no moriran mai.
No t'oblidem Oriol
Una abraçada
Crec que conec l'ànima dels artistes des de la meva pròpia ànima artística, de manera que les paraules que faig servir per parlar dels altres són tan clares com si parlés de mi mateix....o tan fosques, perquè finalment, el misteri de la creació és difícil de desvelar amb paraules, tot i que surtin de l'ànima
ResponEliminaUn record pel teu pare i un abraç fort per tu i els teus.
Claudi