Mentre m'interesso per l'exposició de col.lages que l'Eva Nordgren prepara per a Olokuti, observo també el camí plàstic que va fer el pintor australià Sidney Nolan al llarg de la seva vida, i ho faig coincidir tot en aquest mateix blog, per ser tan versàtil, comunicativament parlant, com ho va ser, plasticament, en Sidney, a la seva època, o l'Eva, ara, en el present.
Eva Nordgren troba en el col.lage el llenguatge idòni per vehicular el seu sentit estètic i ètic de la vida, entre la tendresa, la ironia, i el desig d'aportar la curiosa bellesa que s'aconsegueix combinant imatges trobades arreu, que no tenen, en principi, cap connexió natural, per generar, finalment, una realitat plàstica, nova, equilibrada i suggerent, entre el gust kitsch, el plaer decadent i el glamur contemporani.
L'exposició d'aquests col.lages de l'Eva s'inaugura a Olokuti de Gràcia, (c/Astúries, 36)), aquest dijous, 1 de desembre, cap a les 8 del vespre, i estarà oberta fins a finals de desembre i potser durant la primera setmana de gener.
Sidney Nolan també va fer moltes exposicions al llarg de la seva vida, però la primera individual, l'any 1940, a Melbourne, la seva ciutat nadiua, va ser especialment significativa perquè li va donar prou fe, força i fama, per sentir realment que, pintant, havia triat el camí de vida adequat, sensació que, un temps després, l'any 1951, encara va augmentar una mica més, gràcies a la primera exposició individual que va fer a Londres, ciutat on ja s'hi va instal.lar a partir d'aleshores.
Sir Sidney Robert Nolan (22 d'abril 1917-28 de novembre 1992) va ser el pintor australià més significatiu el segle XX, tot i que va passar gran part de la seva vida a la Gran Bretanya, perquè, amb la força del color i la base figurativa, es va aproximar a la realitat física de la seva terra nadiua, amb la mateixa intensitat que va saber captar les seves històries i llegendes, i els seus contes de caràcter romàntic, com també, finalment, va projectar-se cap a altres realitats, com l'Antàrtida i els seus exploradors, o els paisatges xinesos, que va tractar amb amb tècniques molt variades.
Abstracte, al començament, va anar entrant, progressivament, en l'àmbit de la figuració de característiques dadaistes i surrealistes, fundant, amb John Reed. líder d'un grup de pintors innovadors de Melbourne, la Contemporany Art Society.
Al marge de la seva gràcia com a pintor, en Sidney, també va demostrar el seu encant dibuixant i dissenyant escenografies per a espectacles teatrals, especialment per a la Royal Opera House de Londres, aconseguint, amb una cosa i l'altra, gran reconeixement popular, tot i que la figuració plàstica que va defensar no estava gens de moda en el seu temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada