Cercar en aquest blog

dimarts, 22 de novembre del 2011

La bossa blava d'IKEA

Permete'm que avui converteixi el meu blog en un cant d'homenatge sentit a la mítica bossa blava d'IKEA, perquè, més enllà de la seva utilitat immediata en el context físic d'aquest fantàstic paradís suec de mil dissenys per a la llar d'arreu, a mi em serveix per mil coses més, quan vaig al bosc a buscar llenya, quan baixo per la neu, com si fos un trineu, quan viatjo, sobretot amb la seva alternativa amb cremallera, i, sobretot, per portar amunt i avall, a peu, i en transport públic, les meves pintures, ara que ultimament he anat a diverses fires d'art, carregat amb tots els estris necessàris, taula desmontable inclosa i, avui mateix, que he viatjat amb tren fins a Barcelona per deixar les obres que conjuntament amb les dels altres 43 pintors, 8 escultors i dos fotògrafs, seràn exposades a la Sala Vinçon, en el context del 28è Hipermerc'art, que s'inaugura, com vaig repetint ultimament en diversos fronts comunicatius, demà passat, 24 de novembre, a les 7 del vespre (pots venir a partir de les 5, si vols veure-ho tot amb més calma), i que es tanca el dia 7 de gener.

Tot i que avui era un dia complicat per agafar el tren, com sempre que plou amb certa intensitat, el viatge ha estat més plaent que mai, possiblement, perquè ara ja no tinc l'obligació de fer-lo cada dia, i quan el faig, el faig amb una actitud més relaxada, que m'ha permés observar, més que mai, com la força del temporal dibuixa, amb mà d'artista, nous perfils de costa, pintant, com si d'una aquarel.la es tractés, tot i que amb aigua salada, curioses formes naturals mai imaginades per cap altra artista, tot i que després puguin ser copiadas amb sensibilitat de mestre.



Admirable veure també, com ja és habitual, com els surfistes aprofiten la intensitat de la tempesta, per dibuixar, amb les seves taules, camins impensables, al bell mig de les onades majestuoses, segons les dimensions dels nostres temporals i de la nostra costa, fent que la connexió entre art i esport, i entre natura i cultura, sigui, una vegada més, transparent.


Amb la meva bossa blava d'IKEA plena de quadres, tot pensant en la groga que no és a la venda, amb la qual els colors de la bandera sueca són evidents, em disposo a posar el punt final al meu viatge amb tren d'avui, quan la Tess Muela, m'acaba d'enviar una fotografia de l'obra que vaig fer per a la celebració del centenari del Tren d'Olot, exposada ara en una col.lectiva a la galeria Les Voltes d'Olot. 


De manera que agraeïxo el sincronisme i et deixo amb la silueta d'el vell cap d'estació ferroviari que vaig pintar i que ara, pren magicament vida, per donar la sortida al tren que potser agafaràs tu, amb la teva corresponent bossa blava d'IKEA plena del que més estimes. Bon viatge!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada