"Vall Palou Dos Mil Onze" és el títol de l'exposició que Teresa Vall Palou presenta a la seva pròpia fundació, a Lleida, fins al 3 de febrer de l'any que ve, amb les obres fetes al llarg d'aquest any, al costat d'altres anteriors que ja s'hi acostaven pels seus trets formals, tècnics i conceptuals, en la seva trajectòria plàstica d'allunyament progressiu de la figuració, a la recerca de solucions noves i personals en el camí de l'informalisme històric.
Ja l'any 2001, vaig tenir l'honor d'escriure el text de presentació de l'exposició que va fer la Teresa a la ja desapareguda galeria Magdalena Baxeras de Barcelona, parlant aleshores d'uns paisatges interiors que amb el pas del temps han anat creixent ben regats per la seva profunditat espiritual i per la força d'una mà que ha sabut traduir en llenguatge plàstic, amb llum, moviment, espai, color i equilibri, tota aquella força existencial impalpable, però certa.
Les construccions actuals de Vall Palou (així titula totes les obres exposades), es mouen entre la gestualitat i la matèria, en formats grans que l'artista taca amb la seguretat que el propi gest posseix, sensible a la tensió que genera i a la possibilitat de trobar, despullat d'ornaments, aquell instant concret que congela l'emoció, en un espai buit i en un temps sense temps, que pot ser també nostre, si el contemplem amb la mirada que li correspon, lliure, neta, valenta i allunyada de qualsevol limitació típica, topica i convencional.
http://www.fundaciovallpalou.org/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada