Superat, sense dificultats aparents, el fàtidic divendres 13 d'ahir, continuo avui, amb la vitalitat de sempre, la meva recerca artística particular, topant ara amb el pintor francès Henri Fantin-Latour, home de fina sensibilitat post-romàntica, graàcies a la qual, va saber pintar, de manera exquisida, tots els temes que va tocar, des dels retrats femenins als retrats col.lectius, tot passant per certes al.legories musicals, i per les natures mortes i les flors, per les quals va aconseguir gran éxit artístic i comercial, a la vegada que van condicionar, poderosament, la seva llibertat creativa.
Henri Fantin-Latour es va formar al costat del seu pare, el també pintor i professor de dibuix, Jean-Theodore Fantin-Latour, tot i que després va ampliar els seus coneixements amb d'altres mestres i, sobretot, copiant, amb intel.ligència, l'obra de Tiziano i el Veronès, en les seves habituals visites al Museu del Louvre, a la vegada que freqüentava el Cafè Guerbois, on va fer amistat amb d'altres artistes i literats del moment, com ara Zola o Manet, a qui admirava especialment, tot i no compartir els seus plantejamemnts pictòrics impressionistes, sentint-se més a prop de la la força romàntica de Delacroix o de Corot.
L'Henri va tenir l'encert de pintar, amb gràcia i sensibilitat, natures mortes, amb especial dedicació a les flors, en composicions inspirades en el barroc holandès que van resultar especialment atractives a la Gran Bretanya, obligant l'Henri a pintar-ne més del que realment hauria desitjat, ja que, al costat de la fama i els diners que li van proporcionar, van limitar-li, també, la possibilitat d'experimentar en d'altres àmbits creatius d'experimentació tan lliure com arriscada i desconeguda.
L'any 1870, tot i aquestes servituts comercials, L'Henri es va atrevir amb temàtiques de caràcter més líric properes al simbolisme, a l'hora que descobria la música dels compositors contemporanis alemanys, com ara Robert Schumann, Johannes Brahms o Richard Wagner, a qui va dedicar interessants al.legories, sobretot, en suport litogràfic.
"La nit", és un quadre particular en la produccció habitual d'Henri Fantin-Latour, en una composició que semblava tenir, erroniament, connexions directes amb la música de Wagner, mostrant, a la manera de Turner o de Monet, un cos vaporós de dona, que va despertar admiració entre crítics i públic en general, provocant també comentaris elogiosos, com el que deia que mai un cos de dona havia descansat més suaument en un cel de pintura, sobre núvols tous que l'envoltaven com si fossin onades...
La nit, real i definitiva, es va fer en la vida del bon pintor Herni Fantin-Latour, el dia 26 d'agost de 1904, quan la mort va posar la pinzellada final a l'agradable i còmode existència d'aquest pintor nascut a Grenoble el 14 de gener de 1836, que ens ha deixat, entre d'altres sensacions, la de la suau aroma de les seves fantàstiques flors pintades que, avui, fent un petit esforç d'imaginació sensorial, també pots sentir tu, tot contemplant-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada