L'Adolf semblava predestinat a la dura i conflictiva vida que després coneixeria quan, ja de petit, va patir abusos sexuals, quedant-se, a la vegada, orfe, quan només tenia 10 anys, passant, des d'aleshores, molts anys d'infantesa i d'adolescència, internat en diversos orfanats.
Tot i així, va treballar posteriorment com a agricultor, com també va passar fugaçment per l'excèrcit, tot i que aviat va ser condemnat a un any de presó, acusat d'intent d'abús de menors, al comportar-se exactament de la mateixa manera que aquells qui el van vexar quan era petit.
Immediatament després de ser alliberat va tornar a repetir la mateixa conducta delictiva, sent aleshores ingressat a l'hospital psiquiàtric Waldau, a la mateixa Berna, que seria ja casa seva, si es pot dir d'aquesta manera, fins a la seva mort, després de passar llargues estones aïllat, per culpa del seu comportament violent, agressiu i inestable. Només cal veure el seu rostre, el seu cos i, sobretot, els seus braços, per arribar a entendre la dimensió real de la situació.
Poc desprès de ser internat, Adolf Wölfli va començar a trobar en el dibuix i la pintura, un camí possible per alliberar les seves tensions, a l'hora que creava tot un món iconogràfic amb vertader interès artístic, més enllà dels seus problemes mentals, produïnt una gran quantitat d'obres, normalment amb materials pobres i amb els llapis i papers que canviava, habitualment, per obres menors, amb els visitants del sanatori, convertint-se en un dels més sincers i reconeguts representants de l'art brut o art marginal.
La seva obra va interessar fins i tot al metge de l'hospital Walter Morgenthaler, fins al punt que va escriure el llibre "Un pacient psiquiàtric com a artista", que va servir per donar-lo a conèixer oficialment a la comunitat artística, com a un més dels seus representants.
Angoixat per l'"horror vacui" (por als espais buits), Wölfli, omplia tota la superficie del paper amb les imatges que el seu cervell excitat li exigia, a la vegada que establia connexions amb el món de la música, tot creant unes curioses i imaginatives partitures, que ell mateix interpretava després amb una trompeta de paper, interessant a molts compositors de l'època, el més important dels quals, el danès Per Norgard, va compondre l'òpera "El Circ Diví", inspirada en la vida de l'artista.
El mateix Wölfli va escriure una mena de quilomètrica autobiografia, entre la realitat i la invenció, que va arribar a omplir 25.000 pàgines i 1.600 il.lustracions, contenides en 45 volums, a través dels quals, l'artista passava de ser un nen, a convertir-se en "Sant Adolfo II", després de passar pel "Cavaller Adolf" i per l'"Emperador Adolf".
Tot el meu respecte, Emperador Adolf, i tota la meva devoció, Sant Adolfo II. La bogeria ha mort...visca la bogeria!!!
http://es.wikipedia.org/wiki/Adolf_W%C3%B6lfli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada