Cercar en aquest blog

dimecres, 22 de febrer de 2012

Camille Corot

Un plaer topar avui amb el gran pintor francès Camille Corot (París, 16 juliol 1796-Ibídem, 22 febrer 1875), tant perquè és un dels grans artistes de tots els temps, com  perquè, sense ell i d'altres artistes similars, l'impressionisme no haria pogut existir o s'hauria produït més tard o de qualsevol altra manera.



Tot i l'opossició primera dels pares que, en molt bona situació econòmica, pretenien que seguís el negoci familiar, Corot aconsegueix fer realitat el seu somni de ser pintor, entre altres coses, perquè es passava les hores de feina, dibuixant de manera espontània i gairebé compulsiva.




La pintura de Corot, d'exaltació de la natura, gràcies a la influència de les idees il.luminades de Jean-Jacques Rousseau, amb la seva aproximació a la realitat del paisatge, com a font primigènoa de vida, dóna una gran importancia al dibuix, al qual seguirà després el color, per atacar finalment l'excecució d'una obra equilibrada i ben construïda.




Corot va rebre també la influència directa del paisatge italià, assimilant la llum romana i tota la càrrega d'un classicisme que ell va saber traduïr plasticament amb la rotunditat del realisme de les seves formes, tot i que sense oblidar alguns dels trets propis del romanticisme i d'un cert bucolisme simbòlic i ideal.




Corot disfrutava amb les llums de l'albada i del capvespre, perqué li permetien tractar amb particular intimisme i lirisme, l'essència màgica del paisatge, en obres àgils i fresques, que alguns consideraven inacabades, motiu per el qual Corot no va ser entès del tot per part del públic del seu temps, justament per aquelles característiques plàstiques que després esclatarien de valent amb els impressionistes, justificant plenament tot el seu treball.

http://es.wikipedia.org/wiki/Camille_Corot

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada