Cercar en aquest blog

dimecres, 8 de febrer de 2012

Franz Marc

Quan estudiava Història de l'Art vaig quedar fascinat per als cavalls que pintava en Franz Marc i per tota l'estètica general de l'expressionisme figuratiu que identificava tant la seva obra com la dels seus companys  August Macke i Wassily Kandisnky, membres destacats del mític grup Der Blau Reiter (El Genet Blau), que tenia ja en el seu propi nom la referència a un dels colors que més van brillar en els seus universos pintats.




Franz Marc va néixer un 8 de febrer, com avui, però de 1880, motiu per al qual els seus cavalls passen avui, 8 de febrer de 2012, per al meu blog, amb el pas elegant que els caracteritza per il.lustrar, amb la gràcia del seu moviment cromàtic, tota la vida d'aquest artista que va deixar aquest món humà, que no li agradava especialment, el 4 de març de 1916, després d'haver-se convertit en un dels grans artistes expressionistes alemanys.



Tot i que va començar associat a un cert naturalisme, el seu pas, gairebé de cavall, per París, respirant el nou corrent impressionista i els aires densos de les atmosferes pictòriques de Van Gogh i el cromatisme primitivista de Robert Delaunay, el van portar cap a l'expressionisme i , progressivament, cap al futurisme i l'abstracció, amb tocs cubistes.



Franz Marc veia en els animals, sobretot en els cavalls, els valors morals que no aconseguia trobar en els homes i, a través dels colors, purs i primaris, i les formes senzilles i contundents, pretenia mostrar la realitat como si la mirés amb els ulls de l'animal, identificant, a la vegada, certs trets del comportament humà amb els colors, assignant al blau, l'austeritat i l'espiritualitat masculina, al groc, l'alegria femenina, i al vermell, la violencia en general.



Vermell debia ser el moment de la seva mort, doncs Franz Marc va morir en una acció bèl.lica durant la Primera Guerra Mundial, imaginant, possiblement, els altres colors de la vida, el blau i el groc, que tant van animar la plasticitat de la seva existència..




També jo imagino ara que l'Antoni Tàpies parteix cap a l'infinit, muntat en un dels cavalls pintats de blau per Franz Marc, tot projectant la seva essencial austeritat i la seva subtil espiritualitat, com a exemple dels valors humans que també voldriem tenir nosaltres mentre caminem, perduts, com a animals, per aquesta Terra.

http://es.wikipedia.org/wiki/Franz_Marc

2 comentaris:

  1. bon blog
    podries dirme el nom dels quadres graciees!!

    ResponElimina
  2. per que hi ha gent q s'aburreix tant per com mirar aquesta puta mierda

    ResponElimina