Juan Giralt, nascut a Madrid l'any 1940 i mort, en aquesta mateixa ciutat, l'11 de febrer de 2007, va ser un d'aquells pintors pertanyents a generacions perdudes, en el seu cas, entre les corresponents a l'esclat de l'abstracció i l'informalisme, i tots els moviments posteriors de dinàmica pendular, entre el passat i el present, que han viscut, com a conseqüencia, un greu menyspreu i un evident oblit, tant oficial com comercial.
Fidel a la seva pròpia concepció de l'art, a través de la pintura, Juan Giralt, va ser un home coherent i constant, convençut de la sinceritat de la seva obra, aliena a les manifestacions més agosarades del seu temps i plena de recursos plàstics d'una gran originalitat.
Tot i la qualitat del seu treball i el temps i esforç de cinquanta anys de dedicació a la pintura, a la seva mort cap institució cultural no es va preocupar de mostrar publicament, i com hauria merescut en Juan, l'interessant camí fet.
Els seus quadres, papers, retallables, i collages, van crear un paistge plàstic personal, per mitjà del qual, l'artista, silenciós, oferia al món la seva perticular visió de l'existència, rebent l'escalf de les noves generacions que trobaven en la seva obra els estímuls creatius i els encants sensibles, que d'altres estaments, més oficials, li havien negat.
Juan Giralt va morir a Madrid, als 67 anys, després de lluitar contra una llarga malaltia que, tot i la seva duresa, no el va allunyar mai de la pintura ni de la necessitat de continuar representant, plasticament i amb amabilitat, la vida, tot i la seva evident cruesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada