L'atzar, sovint savi, tot i que no sempre, va fer que ahir veiés a la tele la pel.lícula "Séraphine", de la qual no en sabia res, com tampoc no conexia la pintora Séraphine de Senlis, la biografia de la qual donava sentit a tan premiat llargmetratge de l'any 2008, que va aconseguir 7 Premis César, entre els quals el de millor pel.lícula i el de millor actriu per a Yolande Moreau que, pel que després he anat veïent, fa una recreació fantàstica de la Séraphine fins al punt que acaba semblant-se, fisicament, a ella mateixa, observant la fotografia de la pintora real.
Resulta que Séraphine Louis, més coneguda com a Séraphine de Senlis, era una pastora i dona de la neteja francesa que posseia qualitats i sensibilitats innates per a la pintura, com bé va saber descobrir, l'any 1912, l'alemany Wilhelm Uhde, el marxand, col.leccionista, crític d'art i escriptor, quan va saber que aquella especial natura morta amb pomes que tenia a les mans l'havia fet la serventa de la casa que l'acollia en aquell temps, a la població de Senlis, a la Picardia francesa.
Contra l'opinió d'uns i d'altres, Wilhelm Uhde, va saber trobar els mateixos valors en l'obra de la Séraphine que ja havia detectat anteriorment o simultaniament en d'altres artistes trencadors d'aquell temps, implicats en la recerca dels nous llenguatges assimilables a l'impressionisme, al fauvisme, al cubisme i a l'art naïf o primitiu, des del mateix Picasso i Braque, a un Rousseau o a la mateixa Séraphine, a qui va donar suport comprant-li les seves obres i organitzant la seva primera exposició, tot contribuïnt a millorar progressivament la seva situació social i econòmica i la seva llibertat d'acció, fins que l'any 1912, va deixar de fer-ho, obligat pels efectes negatius de la Gran Depressió.
Gràcies a l'empenta d'en Wilhelm, Séraphine Louis es va poder dedicar, sense angoixes materials, a pintar les seves grans composicions de flors fantàstiques de profundes lectures psicològiques i enorme dimensió espiritual, fins que va ser internada a l'àrea de psiquiatria d'un hospital geriàtric, condemnada per l'esclat del seu propi cervell visionari, fins a la seva mort, allunyada de tot i de tothom, l'any 1942, tot i que en Wilhelm, havia dit publicament que la, finalment, descentrada pintora, havia mort ja l'any 1934.
Agraeïxo aquest atzar que ahir em va permetre descobrir cinamatograficament la pintora primitiva Sèraphine de Senlis, i que avui m'ha ajudat a donar sentit al meu blog, tornant la Séraphine a la visibilitat contemporània perquè tu també puguis compartir aquesta feliç circumstància, gaudint de la contemplació de la seva obra i resseguint el seu rastre vital fins a la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada