D'acord amb el moviment cíclic que anima l'evolució de la Història de l'Art, tant com la de la Història general de la Humanitat, el pintor francès Amédée Ozenfant, saturat de l'efectisme de la pintura naturalista i expressionista, va ser un dels defensors principals del purisme, moviment pictòric que pretenia despullar el cubisme dels seus elements més anecdòtics, per destacar-ne la seva essencialitat, tant formal com conceptual.
Amédée Ozenfant va néixer a Saint Quintin un 15 d'abril, com avui, però de 1886, i va morir el 4 de maig de 1966 a Cannes, després de dedicar tota la seva vida a la pintura, tot defensat, en la teoria i en la pràctica, els principis del purisme, després d'haver-se format com a dibuixant a l'Escola Municipal de Saint Quintin, de viatjar per Rússia, Itàlia, Bèlgica, i els Països Baixos, i després, també, d'haver rebut les revolucionàries influències ambientals del París de principis del XX, on s'hi havia traslladat l'any 1907.
En col.laboració amb Max Jacob i Guillaume Apollinaire, l'Amédée va fundar la revista "L'Elan", des de la qual va començar a desenvolupar unes primeres teories sobre el purisme, que després aprofundiria en el llibre "Després del cubisme", que va fer conjuntament amb l'arquitecte i pintor suís Le Corbusier, amb el qual també va coincidir, amb similars objectius, en el periòdic "L'Esprit nouveau", publicant els seus ideals puristes, idiosincràsics i aforístics.
El purisme volia representar els objectes de la vida diaria en la seva dimensió pictòrica més sobria i rigurosa, per mitjà de formes sintètiques de contorns precisos, en composicions planes i, habitualment frontals, de cromatisme suau i absència de qualsevol rastre del pas del pinzell sobre la superfície pintada, emmirantllant-se en l'arquitectura clàssica, tot potenciant les relacions proporcionals, numèriques i geomètriques, entre els objectes representats, encaixats en una composició general que, progressivament, va tendir a provocar resultats propers a l'art decoratiu més que a l'autèntica revolució estètica que Ozenfant desitjava.
Sigui com sigui, Amédée Ozenfant, va defensar sempre el seu purisme essencial, com a evolució natural del cubisme i pas natural cap a l'abstracció, tant en la seva pràctica pictòrica com en el camp de la docència, ensenyant les seves noves teòries, primer a l'Acadèmia Ozenfant de Londres, i, després i fins a l'any 1955, a l'Escola de Belles Arts Ozenfant de Nova York, quan va tornar a França, morint l'any 1966 en la seva casa de Cannes, mentre es dedicava a pintar marines, sempre d'acord amb el geometrisme i la sintetització de les formes que la vida li oferia.
Per a Amédée Ozenfant art era tot allò que ens alleugereix la vida real per conduir-nos a l'elevació, des de la qual, dic jo ara, contemplem avui tota la puresa essencialista de la seva pintura, condensada ara en aquest blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada