Cercar en aquest blog

dijous, 19 d’abril del 2012

Georg Schrimpf

 

Georg Schrimpf (Munic, 13 febrer 1889-Berlin, 19 abril 1938) podria haver estat un bon forner, un esforçat carboner o un cambrer diligent, però, finalment, es va convertir en un notable pintor i gravador, com a un dels màxims representants de la Nova Objectivitat.



 

La incomprensió dels pares i una certa manca de voluntat per part seva, com ell mateix havia reconegut més d'una vegada, van fer que en lloc de formar-se com a artista, hagués d'acceptar ser lliurat a les mans enfarinades d'un forner per aprendre aquest noble ofici, tot i que res no tenia a veure, en principi, amb les seves aspiracions innates cap a la creativitat plàstica.




La vida de Georg Schrimpf va estar marcada, al començament, per aquesta indeterminació vocacional, obligat a fer feines diverses, des de la de forner, a la de cambrer, tot passant també per la de carboner, a la vegada que es preocupava per la causa social, al costat d'un moviment anarquista que, entre d'altres coses, el va obligar a moure's anarquicament per països diversos, com ara, Suïssa i Itàlia, on hi va passar un temps retirat, al costat del llac Maggiore, mentre copiava els nus de Miquel Àngel i Rafael, assimilant, amb plaer, els seus contorns clàssics.



Va ser a Berlin, cap a l'any 1915, quan, tot i treballar en una fàbrica de xocolata, en Georg va començar a dedicar-se seriosament a pintar, animat per l'escriptor Oskar Maria Graf, que, curiosament, també era forner, produïnt, des d'aleshores, noves pintures a l'oli, quan abans s'havia limitat, habitualment, al dibuix i a l'aquarel.la, i entrant ja en el món de les galeries d'art i en el negoci corresponent.




 

Tot i la seva formació artística, com ja hauràs endevinat, de caràcter autodidàctic, Georg Schrimpf va arribar a ser Professor extraordinari de l'Escola Superior de Pedagogia Artística de Berlin, fins que, l'any 1937, va ser suspès pel Ministeri de Cultura, Arts i Educació de Prusia, dels nazis, per la seva vinculació amb el Partit Comunista, que va significar també que el seu art entrés en la consideració de "degenerat" i que les seves obres, exposades en museus alemanys, fossin retirades, tot i que molts dels grans jerarques del Partit Nazi, no solament valoraven el seu treball, sinó, que, a més a més, el col.leccionaven.


Georg Schrimpf ha passat a la història per la seva polièdrica biogràfia, i per una obra plàstica que, al començament, va caminar paral.lela a l'expressionisme, per tendir, finalment, a una mena de neoclassicisme amable amb la vida i allunyat de tot allò que la poguès perturbar, amb l'emoció vital distant pròpia de la Nova Objectivitat, tot i que a mi, sense arribar, naturalment a perturbar-me, m'emociona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada