Cercar en aquest blog

dijous, 12 d’abril de 2012

Jean-René Gauguin

Tot i portar el cognom Gauguin i ser, com hauràs endevinat facilment, un dels cinc fills del gran pintor Paul Gauguin, el camí creatiu que, com a escultor, va fer Jean-René Gauguin, no va ser gens fàcil, obligat a demostrar, als museus i crítics d'art del moment, les qualitats intrínseques de la seva capacitat creadora personal, lluny de l'ombra permanent i llarga del seu famós pare. 




Jean-René Gauguin va néixer a París el 12 d'abril de 1881, i va morir, als 79 anys, el 21 d'abril de 1961 a Copenhaguen, ciutat que va ser el centre del seu món des que el seu pare, Paul Gauguin, s'hi va traslladar amb la seva dona, la danesa Mette-Sophie Gad, i els seus cinc fills, per abandonar-los posteriorment, quan en Jean-René tenia 10 anys, per buscar-se la vida a Thaití, començant un llarg periple creatiu, ple de llums i ombres, que es tancaria definitivament a la Polinesia Francesa, quan va morir l'any 1904.




La mort de Paul Gauguin va significar l'inici de la vida creativa d'escultor per al seu fill Jean-René, gràcies a la venda immediata dels tres quadres rebuts com a herència, que li van permetre abandonar definitivament les feines de mariner i d'aprenent de fuster que havia fet fins aleshores, per viatjar per Europa, formant-se, artisticament, de manera autodidàctica, observant les obres d'art que li ofereien els interessants museus francesos i grecs.



D'unes primeres obres en fusta, Jean-René Gauguin, va entrar posteriorment en el treball amb fang i el bronze, per esdevenir, a poc a poc, un autèntic especialista en la ceràmica vidriada policromada, o el gres esmaltat, aconseguint resultats mai igualats en aquest camp.






Al llarg de la seva vida artística, entre 1910 i 1961, Jean-René Gauguin, va demostrar una especial sensibilitat per reproduir formes humanes i animals en moviment, de la mateixa manera que va saber descobrir la bellesa mítica del món submarí a través, tant dels seus animals més autèntics, com d'aquells altres que pertanyien al món fantàstic de la mitologia.



Al marge del seu treball escultòric, Jean-Renè Gauguin, format en circumstàncies modestes, tot i la condició burgesa de la seva família danesa, va ser un socialista convençut que no dubtava mai en expressar lliurament les seves idees davant de qui fos, de la mateixa manera que va demostrar un caràcter especial quan va fer un llarg recorregut en bicicleta des de Lió a Dunquerque, que després va completar fins a Copenhaguen, imitant, d'alguna manera, les proeses dels atletes que tantes vegades havia recreat en escultures, com la del boxedor que li va permetre guanyar una medalla de bronze a les competicions culturals que es van fer, de manera paral.lela a les esportives, durant els Jocs Olímpics d'Estiu de París, de l'any 1924.


Com a escultor, Jean-René Gauguin, no va arribar a tenir la fama del seu pare, però el seu nom ha passat a la història com el d'un bon artista original, honest i tan modest com la senzilla llosa que identifica la seva tomba al Cementiri Occidental de Copenhaguen.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada