Cercar en aquest blog

diumenge, 22 d’abril del 2012

Sant Jordi

 





La història diu que Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v 270-Nicomèdia, Bitínia, 23 d'abril de 303) va ser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva nova  fe, circumstància que va fer que fos un dels sants més populars de tots el temps, a la vegada que s'el venerès en la majoria de les confessions cristianes i islamistes, tot i que, com ha passat en tants altres casos, es tractès realment d'un personatge de llegenda, amb autèntica historicitat discutible.


 


Segons els autors del passat, el martiri de Sant Jordi va durar 7 anys, al llarg dels quals va ser mort i ressuscitat 3 vegades: cremat, tallat en dos per una roda d'espases i, finalment, enverinat, després de patir terribles i sofisticats turments, com ara, cops de mall, graelles roents, sandalies amb claus, plom fos, pedres sobre el cap, i columnes sobre el cos, mentre ell conservava intacta la seva fe i la seva capacitat d'anar fent diversos miracles, fins que, al cap i a la fi, va morir decapitat, el 23 d'abril de 303, amb temps, encara, per veure com el seus botxins eren devorats per un potent foc celestial.








També, com en tants altres casos, la imatge de Sant Jordi és el resultat de la síntesi d'un cúmul de tradicions paganes manllevades pel cristianisme en la seva necessitat de dissenyar perfils heròics que facilitessin el procés d'evangelització, amb històries fantàstiques que enlluernaven els futurs fidels, amb una contundència tal que ocupen, encara ara, els seus eterns pedestals sants.




El nostre Sant Jordi, patró de Catalunya, és el mateix Sant Jordi patró de l'Aragó, Càceres, Portugal, Anglaterra, Djibouti, entre d'altres indrets, de la mateixa manera que és el sant protector de moltes ciutats, com ara, Alcoi, Gènova, Nàpols, Hannover, Amersfoort, Istanbul o Beirut, també entre d'altres, tot i que nosaltres hem aconseguit venerar-lo en una diada completa que contempla també la celebració excelsa de l'amor humà, amb la rosa com a símbol, i de l'amor literàri, amb el llibre com a emblema.




Amor a la pàtria, amor a la parella i amor a la literatura, són ara tres amors coincidents el dia 23 d'abril, però s'hi ha anat arribant de manera progressiva, començant per l'amor patri i humà, a partir del segle XV, passant pel simbolisme de la rosa enamoradissa, de manera oficial, a partir de 1914, gràcies a l'impuls de la Mancomunitat, fins arribar a l'amor literàri, a partir de 1930, aprofitant la commemoració de la mort de Miguel de Cervantes i de Shakespeare, tot i que la primera vegada que es va celebrar el Dia del Llibre va ser el 7 d'octubre de 1926, que coincidia amb el del naixement de Cervantes, segons iniciativa de Vicent Clavel, escriptor i editor valencià establert a Catalunya, la idea del qual, finalment, no va tenir continuïtat.



La connexió de Sant Jordi amb la pàtria catalana ja ve de lluny quan intervenia en les batalles al costat del comtes catalans, o quan els almogavers invocaven el seu nom en entrar en combat, de la mateixa manera que, com a model de cavaller medieval, la seva presència era habitual en molts romanços de l'època, així com també centrava l'atenció dels poetes i literats que cantaven les meravelles de l'amor.




També va ser el personatge central de la "Llegenda àuria", una de les obres més conegudes de l'Edat Mitjana europea, escrita pel frare dominic Iacobo de Varazzo (Jaume de Voràgine), arquebisbe de Gènova, per explicar la història de la preciosa donzella Cleodolinda, que va ser alliberada del terrible drac pudent que se l'havia de menjar, pel cop de llança certer del noble cavaller Sant Jordi, el del cavall blanc i lluent armadura daurada, el mateix que li va regalar, en senyal d'amor, tot i que no si va casar, una de les vermellissimes roses que havien nascut, magicament, del raig intens de sang que brollava de la ferida mortal del drac.



Gràcies a tot això tenim ara una Nova Diada de Sant Jordi, amb roses, de tots colors, llibres, de tots els calibres, i amors patris unificats, com els que jo sento, tot i que, no em faria res poder gaudir en un futur, encara que incert, d'un, encara inexistent, Dia del Quadre, del Girasol i de l'Amor Universal (DQGAU), que jo proposaria que fos el 30 de març, per commemorar el naixement de Vincent van Gogh, un dels grans màrtirs de la història de l'art universal, tot i que no tinguem alguna reliquia seva, com el fragment de crani de Sant Jordi, procedent de Venècia, que va ser cedit a la capella del Palau de la Generalitat de Barcelona.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada