Cercar en aquest blog

dimarts, 24 d’abril de 2012

Willem de Kooning

Quan, cap als anys 80, se li va diagnosticar Alzheimer, el pintor Villem de Kooning, va ser declarat incapaç per a l'administració del seu patrimoni, la responsabilitat del qual, va passar a mans de la seva filla, l'any 1989, dos anys després de la seva mort, i el mateix del del traspàs de la seva dona, la també notable pintora, Elaine Marie Fried.





Willem de Kooning havia nascut un 24 d'abril, com avui, tot i que de 1904, a Rotterdam i, quan li va arribar la mort, el 19 de març de 1997, vivia a Long Island, on s'hi havia instal.lat l'any 1963, després d'un llarg periple per als Estats Units, país al qual va emigrar, clandestinament l'any 1926, en el vaixell britànic SS Shelly que el va portar a New Port, per viatjar després fins a New Jersey, on s'hi va instal.lar temporalment, guanyant-se la vida com a pintor de parets, fins que es va traslladar a un nou estudi a Manhattan, començant a pintar natures mortes i figures sota la influència de l'Escola de París i de la pintura mexicana, quan ja havia aconseguit la nacionalització nord-americana.





Willem de Kooning s'havia allunyat, així, de la seva infantesa neerlandesa i de les experiències doloroses que va viure, als cinc anys, quan els seus pares, Leendert de Kooning i Cornèlia Nobel, es van separar, i ell va ser educat, des d'aleshores, per la seva mare i el seu padrastre, per trobar-lo, posteriorment, com a aprenent en una firma d'artistes i decoradors comercials i, una mica més tard, com a director artístic d'uns grans magatzems, mentre assistia a classes nocturnes a l'Acadèmia de Belles Arts de Rotterdam.



Cap als anys 30, amb tot aquest bagatge acumulat, Willem de Kooning comença a explorar el llenguatge de l'abstracció, fent servir formes biomòrfiques o simples combinacions geomètriques, en una combinatòria estilística que ja l'acompanyaria al llarg d'una vida de creació que es va tornar més seriosa i compromesa quan va poder treballar per a la WPA (Works Progress Administration), projecte amb el qual el govern nord-americà va intentar resoldre els greus problemes d'atur que patia la població després de la Gran Depressió, amb programes laborals generals, que contemplaven també el sector dels artistes, a qui s'els va proposar omplir amb murals, pintures o escultures, oficines, escoles i institucions públiques del país.



Entre una cosa i l'altra, Willem de Kooning, va anar evolucionant fins a convertir-se, cap a mitjans dels anys 50, en un dels líders indiscutibles de l'expressionisme abstracte nord-americà, tot i que es destacava clarament dels seus col.legues, per aquesta habitual simbiosi, entre figuració i abstracció que li va permetre aproximar-se, per exemple, a la figura femenina, pintant, de manera recurrent, dones, en la seva dimensió més freudiana, com a mares nodridores, deprededores i abusives, de grans pits, boques enormes i mirades dures, pròpies de les prototípiques devoradores d'homes.



 





Cap al final de la seva vida, la seva pintura, que també va combinar amb grans escultures de fang, es va suavitzar, purificant-se d'alguna manera, en un procés de canvi vital que alguns van atribuïr al seu estat mental i als intents de superar aquell alcoholisme que l'allunyava de la intensitat de les obres primerenques, mentre que d'altres pensaven que es tractava d'un procés evolutiu natural cap a formes més clares i gairebè gràfiques, similar al que havien experimentat altres artístes quan envellien, perdent, obviament, l'energia que sempre els havia alimentat abans.



 





Willem de Kooning va ser interpretat per l'actor Val Kilmer a la pel.lícula "Pollock", centrada en Jackson Pollock, el gran representant de l'expressionisme abstracte nord-america, i de l'action painting o pintura gestual, que també va practicar en Willem, tot i que amb les seves conegudes implicacions figuratives. 





La banda de rock galesa Manic Street Preachers han dedicat tres cançons a Willem de Kooning: "Interiors" (Song for Willem de Kooning), "His last painting" (Lluita contra l'Alzheimer) i "Door to the River" (Títol d'un dels seus quadres). De manera que, avui, et deixo entre les pintures de Willem de Kooning i les cançons de Manic Street Preachers que, tot i l'Alzheimer que va patir l'artista, ens han d'ajudar avui, a recordar-lo sempre.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada